Estat previ
Fins ben entrat el segle XX, cap pont no creuava el riu Besòs per comunicar Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet. Això va fer que, malgrat la seva proximitat amb la ciutat, el petit nucli rural mantingués un marcat aire bucòlic, molt apreciat per una part de la burgesia barcelonina, que hi va construir sumptuoses cases d’estiueig. A partir dels anys vint, però, les onades migratòries que arribaven a Barcelona trobant-hi feina però no habitatge van fer que Santa Coloma experimentés un creixement desbocat i caòtic que la va convertir sobtadament en una ciutat dormitori. En cinquanta anys, el municipi va passar de tenir poc menys de tres mil habitants a superar els cent mil.Sota els efectes de la urgència i l’especulació, barris obrers com Singuerlin o Can Franquesa van envoltar les antigues mansions burgeses mentre adoptaven els noms de les famílies que hi havien estiuejat. Els pronunciats pendents de la serralada de Marina no van inhibir l’expansió d’aquests barris, que presentaven seriosos problemes d’accessibilitat i mobilitat. Les polítiques de millora urbana desenvolupades durant la democràcia van anar corregint les mancances d’urbanització, d’infraestructures i d’equipaments, però els problemes derivats de la l’accidentada topografia van persistir. Tot i que el transport públic i el vehicle privat facilitaven l’accés a les cotes més altes, el desplaçament dels vianants encara es veia summament penalitzat.
Objecte de la intervenció
L’any 2005, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va emprendre un pla de millora de la mobilitat i l’accessibilitat dels vianants. L’objectiu del pla, que va rebre una inversió de gairebé un milió d’euros, era millorar la connexió entre els principals punts servits pel transport públic (metro i autobús) i els habitatges més remots dels barris més densament poblats.Descripció
Executada al cap de cinc anys, la primera fase del pla va suposar la instal•lació de vint escales mecàniques i quatre rampes que salven en total un desnivell de gairebé cent trenta metres. Les noves infraestructures han estat un pretext per renovar els espais públics que les acullen i per millorar la seva urbanització en funció de les necessitats particulars de cada cas. Estan instal•lades en deu punts estratègicament escollits per donar continuïtat als desplaçaments dels vianants, en funció del seu flux potencial i del grau de penalització derivat del desnivell. Els deu punts es concentren en cinc barris diferents.Un d’ells és el sector que envolta l’estació de metro de Fondo, principal punt d’accés en transport públic a Santa Coloma, on dues noves escales mecàniques superen una caiguda de set metres i mig. Els quatre restants són barris caracteritzats per la seva densitat i la seva altitud. Al barri d’Oliveres s’han obert quatre nous recorreguts servits per una rampa i nou escales mecàniques que salven un desnivell total de més de cinquanta metres. Al barri de la Riera Alta, s’han creat dos itineraris assistits per quatre escales mecàniques que pugen gairebé vint metres. El parell d’escales mecàniques del barri de la Guinardera facilita un ascens de divuit metres i les tres instal•lades al barri de Can Franquesa en sumen prop de vint. Finalment, el barri de Singuerlin consta de dues noves rampes que suavitzen una pujada de més de dotze metres.
Valoració
A Santa Coloma de Gramenet queda clar fins a quin punt la urgència pot fer que la ciutat creixi insensatament, sense atendre la topografia ni esperar les infraestructures. També com aquesta urgència acaba tenint un preu per a la qualitat de vida dels ciutadans. La instal•lació dels nous accessos mecànics és una solució a posteriori que no resol completament els problemes estructurals d’un teixit urbà de creixement caòtic i vertiginós. Tot i així, no hi ha dubte que és una clara contribució a la millora de l’accessibilitat i la mobilitat dels seus vianants.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
