Estat previ
Fins fa poc temps, el teixit urbà de Tilburg es veia interromput per una gran esplanada, anomenada Pieter Vreedeplein, que, malgrat la seva centralitat, s’usava únicament com a aparcament superficial. Per llevant, l’espai era adjacent a la Heuvelplein, plaça triangular presidida per l’església de Sint Josef, mentre que al sud estava delimitada per les façanes posteriors de les cases del Heuvelstraat, un important eix comercial que antigament havia estat el carrer major de la ciutat. A ponent la tancava una àrea residencial i al nord tenia els terrenys de l’estació de ferrocarril. El buit de Pieter Vreedeplein constituïa, doncs, el punt de trobada d’una sèrie heterogènia de teixits en el si d’una zona complexa, caracteritzada per la coexistència de cases tradicionals adossades i d’edificis moderns de més altura.Objecte de la intervenció
L’any 1998, l’Ajuntament de Tilburg va unir els seus esforços amb els d’una promotora privada per emprendre un ambiciós projecte de reforma urbana encaminat a integrar el buit de Pieter Vreedeplein a la resta del teixit urbà. El projecte pretenia aprofitar la centralitat de l’esplanada per desenvolupar-hi un programa complex i capaç d’articular la relació entre les diferents realitats urbanes que hi concorren.Descripció
Com a resultat d’aquest projecte, es va construir un complex que dóna cabuda a 125 habitatges de mides diverses, trenta mil metres quadrats de petits comerços, un cinema amb set sales de projecció i un aparcament soterrat per a nou-cents vehicles. L’edifici forma un cos escairat que es recolza sobre els límits nord i oest de l’emplaçament i que allibera dues places triangulars al costat sud. Juntament amb la Heuvelplein, aquests buits formen una successió de tres places triangulars connectades entre si pels seus vèrtexs.La que ocupa la posició central en aquesta tríade és la coberta de l’aparcament soterrat i conté una sortida per a vianants totalment integrada amb un quiosc de flors. Al costat del quiosc hi ha un cos esvelt, amb forma de prisma triangular, que s’erigeix, com una fita escultòrica, en símbol del nou sector i que alhora serveix per ocultar una boca de ventilació de l’aparcament. La plaça està pavimentada amb peces de granit de dues tonalitats que l’omplen de sanefes clares i fosques. Està equipada amb setze bancs de granit polit que dibuixen les lletres de Pieter Vreedeplein.
Tant el granit dels bancs com el del paviment entonen amb el maó de clínquer gris amb què estan fetes les façanes del complex. Si bé a l’extrem sud de la seva ala occidental hi ha una torre d’habitatges de quinze pisos d’altura, la resta de l’edifici té una alçada de només quatre plantes. A les dues inferiors hi ha els comerços, abocats a la plaça del quiosc a través d’una porxada a doble alçada. Els dos nivells superiors, en canvi, contenen diverses fileres d’habitatges adossats, servides per un carrer elevat i d’ús restringit. El cinema ocupa l’extrem oriental de l’ala nord de l’edifici, de manera que, a més de donar a la plaça del quiosc, també es relaciona amb la Huevelplein.
Valoració
El nou complex de Pieter Vreedeplein conjuga diversos usos i tipologies en una peça unitària i d’escala urbana que trava els diferents teixits urbans que l’envolten. Elements com la tríade de places triangulars, la porxada, la fita escultòrica o el quiosc de flors enriqueixen el paisatge urbà i donen fe que el projecte s’ha concebut des d’una actitud que atorga tanta importància als seus buits públics com als seus espais privats.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
