Estat previ
Després d’experimentar un dels creixements urbans més importants de Noruega, Sandnes ha ocupat els quinze quilòmetres de territori rural que la separaven de la ciutat de Stavanger per acabar formant amb ella una sola conurbació. Si bé el seu nucli històric està constituït per característiques casetes de fusta amb coberta inclinada i per petites botigues de barri que el fan un lloc acollidor i d’escala humana, els sectors més recents del seu teixit urbà han seguit un model de ciutat dispersa, on la vida social gira entorn de grans centres comercials i els desplaçaments depenen sobretot del vehicle privat.La separació entre aquests dos models contraposats es fa especialment tangible al llarg de la línia de ferrocarril que travessa la ciutat de nord a sud. Les vies segreguen dràsticament el sector portuari que s’estén cap a l’est, fins al fiord de Gandsfjorden, del centre històric, que queda a l’oest. El primer està constituït per inhòspites avingudes d’intens trànsit rodat i per grans edificis aïllats entre els quals destaca un important centre comercial. El segon està vertebrat per la via Langgata, un concorregut eix per a vianants, ple de petits comerços, que funciona com un carrer major. Vora aquest eix hi havia una placeta poc reconeixedora i dividida per tres graons que reduïen sensiblement la seva versatilitat i les seves dimensions.
Objecte de la intervenció
L’any 2008, l’ajuntament va aprofitar el nomenament de Sandnes com a Capital Europea de la Cultura per convocar un concurs internacional d’arquitectura anomenat Norwegian Wood. La indústria de la fusta ha constituït tradicionalment un important sector de l’economia noruega i pot contribuir, a mitjà termini, a pal•liar els efectes del previsible esgotament d’altres recursos naturals del país, com el gas i el petroli. Amb la voluntat de fomentar la indústria fustaire, el certamen proposava el cobriment de la placeta adjacent a la via Langgata amb un porxo representatiu que reforcés la vitalitat de la zona i que suposés una aplicació innovadora i sostenible de l’arquitectura lígnia.Descripció
El nou porxo està constituït per un entramat tridimensional de cabirons de fusta de pi laminat amb una secció de 90 x 90 mm, units amb fixacions d’acer i emprats indistintament com a elements primaris i secundaris de l’estructura. Els cabirons constitueixen una carcassa esponjosa, amb un gruix uniforme de més de seixanta centímetres que es plega sobre si mateixa per reproduir el contorn d’una icònica caseta amb coberta a dues aigües. De dia, la carcassa tamisa la llum del sol com un umbracle; de nit, s’inflama com una llanterna gràcies a una sèrie de focus que la il•luminen en contrapicat. Tant el parament exterior de la carcassa com l’interior estan revestits amb panells de vidre solapats i aparellats a trencajunt com les teules planes d’una coberta tradicional de pissarra. Això els permet absorbir els moviments diferencials de l’estructura, a la qual estan fixats directament, sense mediació de cap subestructura de perfils metàl•lics. Impresos amb una subtil trama translúcida, els panells embolcallen la carcassa de fusta i li donen un aspecte abstracte i lleuger.El porxo està alineat amb la resta d’edificacions de la via Langgata, a la qual ofereix un dels seus pinyons triangulars. La carcassa té el carener a deu metres d’alçada i la seva base s’eleva uns tres metres i mig respecte del terra per mitjà de tres feixos de pilars de roure massís. La concentració de l’estructura portant genera un esquema de planta lliure que confereix a l’espai una gran versatilitat i permet donar-li usos tan diversos com la disposició d’un mercat temporal o la celebració d’esdeveniments culturals com concerts o representacions teatrals. Sota l’espai cobert pel porxo, s’han eliminat els graons que dividien el terra en dos nivells horitzontals i s’ha disposat un paviment lleugerament inclinat i entapissat amb un mosaic de panys rectangulars resolts amb diferents acabats de formigó.
Valoració
El nou porxo de la via Langgata consolida les qualitats que fan d’aquest carrer major un eix cívic i vertebrador del centre històric. S’erigeix en defensa d’una ciutat inclusiva i d’escala humana, en contraposició al model de ciutat dispersa i privativa que s’estén a l’altra banda de les vies del ferrocarril. A més de tenir una vocació plenament pública i desinteressada, ofereix un espai obert i versàtil que convoca els ciutadans sota un sostre cívic carregat de sentit col•lectiu.El seu caràcter d’aixopluc trasllada a l’esfera pública qualitats que habitualment són pròpies de l’àmbit domèstic i el converteix en una casa comunal. El perfil iconogràfic que manlleva de la tradicional caseta amb coberta a dues aigües sense renunciar a la contemporaneïtat del seu llenguatge formal reforça amb eficàcia aquesta translació. Però és de nit, quan la carcassa esponjosa i embolcallada per una membrana vagament translúcida s’inflama com una llanterna, quan aquest esclat de qualitats domèstiques cap a l’espai públic cobra el seu estat més poètic i palpable. Llavors, sota l’efecte d’una màgica homotècia, el porxo esdevé una llar que dóna caliu al teixit urbà que l’envolta i el converteix en un espai tan acollidor com la pròpia casa.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
