Estat previ

El districte de Kalbach-Riedberg és una extensa zona agrícola del nord de Frankfurt des d’on es divisa la silueta dels gratacels del centre urbà. Malgrat que fins no fa gaire estava poc poblat, actualment s’hi està construint el nou barri d’Am Riedberg, una ciutat jardí que ha d’allotjar prop de quinze mil nous residents. Als terrenys que acullen el nou desenvolupament urbà hi havia l’antiga font de Sant Bonifaci. Diu la llegenda que, l’any 754, la comitiva que portava les despulles del sant de camí cap a la catedral de Fulda, on sembla ser que encara descansen, es va aturar en aquest mateix indret per passar la nit i que, l’endemà al matí, un nou curs d’aigua va brollar miraculosament del punt on el cos va jaure. Enclotada en un suau plec del terreny i protegida per un grup d’arbres alts, la llegendària font es va convertir amb el temps en un lloc arrecerat de meditació. Al voltant del clot d’on brolla l’aigua s’hi van disposar una barana metàl•lica i uns bancs de pedra que s’havien anat deteriorant progressivament. A més, les primeres cases del barri d’Am Riedberg es van aixecar a escassos metres de la font, cosa que feia perillar la seva tranquil•litat.

Descripció

Amb una extensió de més de set hectàrees, el Bonifatiuspark ocupa una feixa allargada de terreny que separa el nou creixement urbà en dues meitats. La meitat nord s’estén a una cota de cinc metres per sobre de la meitat sud i el parc resol aquesta diferència de nivells a través d’un gran mur de contenció que voreja el seu costat septentrional. Revestit amb lloses de pedra arenosa i pedra calcària, el mur està flanquejat al llarg de tot el seu recorregut per dos passeigs paral•lels. Un d’ells, resseguit per una llarga filera de moixeres florides (Sorbus aria ‘Magnifica’), recorre el seu costat superior oferint bones vistes sobre el parc i sobre el territori que s’estén cap al sud, fins als gratacels que dibuixen el perfil de Frankfurt. El passeig que transcorre al peu del mur està acompanyat de bancs formats per blocs de pedra natural. Ritmat per la presència periòdica de grans gàrgoles que expulsen l’aigua superficial del passeig superior, el parament vertical del mur es veu interromput per l’única via de trànsit rodat que travessa el parc i per diverses escales que uneixen ambdós nivells.

A la part baixa, tres d’aquestes escales tenen continuïtat en senderes pavimentades que creuen transversalment la plana central del parc connectant les dues meitats del barri. La plana està formada d’extensos prats de gespa ordenats sota una retícula d’erables (Acer platanoides ‘Eurostar’) i solcats per un recorregut oscil•lant que vertebra tot el parc en el sentit longitudinal. Vora aquest recorregut hi ha de tant en tant àrees de jocs i grans sèquies que retenen les aigües de pluja recollides a les zones residencials i les infiltren lentament en el terreny.

Una quarta escala, molt més àmplia i majestuosa que les anteriors, trenca la continuïtat del mur de contenció per comunicar la meitat nord del barri amb la plaça pavimentada que hi ha al centre de la plana. La rigorosa retícula d’arbres es desfà aquí en grups lliurement distribuïts de faigs (Fagus sylvatica), tulipers (Liriodendron tulipifera), roures pènols (Quercus robur), ginkgos (Ginkgo biloba) i amelanchiers (Amelanchier lamarckii). Al costat sud de la plaça hi ha escampats una sèrie de blocs cúbics de pedra natural que es poden usar com a bancs i, poc més enllà, hi ha l’antiga font que dóna nom al parc. S’ha respectat la vegetació que l’envoltava, però s’ha pavimentat amb llambordes el seu perímetre i se l’ha encerclat amb noves graderies de granit. També se n’ha substituït l’antiga barana blanca per un arrambador d’acer recobert negre i s’han construït unes escales de granit clar que baixen fins al nivell de l’aigua.