Estat previ
La principal plaça de Zagreb s’anomena Ban Jelacic i data del segle XVII. Llevat d’una franja destinada al pas de tramvies, la seva superfície, aproximadament rectangular i de gairebé dos-cents metres de llargada per uns setanta d’amplada, és exclusiva per als vianants. Està presidida per l’estàtua eqüestre del comte Josip Jelacic de Bužim, heroi nacional que li dóna nom. La majoria dels edificis que la delimiten són antics, però també hi ha alguns representants del secessionisme vienès i de l’arquitectura moderna. Això fa que la plaça constitueixi un bon marc per apreciar l’evolució de l’arquitectura croata al llarg dels segles. En els darrers anys s’han fet habituals al paisatge de la plaça les grans lones publicitàries que cobreixen les bastides de les obres de restauració d’algunes de les seves façanes més antigues.Objecte de la intervenció
L’any 2006, la plaça Ban Jelacic va ser escollida com el principal escenari de la 41a edició del Zagrebackog Salona (Saló de Zagreb), una mostra d’art contemporani que des del 1965 té lloc anualment a la capital croata. Organitzada per l’ajuntament de la ciutat i patrocinada pel Ministeri de Cultura, la mostra va comptar en aquesta edició amb la col•laboració de l’Associació d’Arquitectes de Croàcia (CAA) i la Societat d’Arquitectes de Zagreb, que es van encarregar de convocar un concurs nacional d’arquitectura sota el lema «La Recerca de l’Ètica». En lloc d’exhibir-se a la galeria del Museu Plaster Casts, tal com era habitual, la selecció dels millors projectes presentats en aquesta convocatòria va ser exposada a la plaça per tal d’apropar-la a un públic més ampli que no pas l’estrictament professional i permetre, així, que la ciutadania pogués avaluar críticament la situació de la producció arquitectònica contemporània.Descripció
Sobre una extensió de més de dos mil metres quadrats, l’exposició temporal va presentar, durant un mes, cent vint obres i projectes d’arquitectura als vianants de la plaça. Els treballs s’explicaven de manera simple i entenedora, mitjançant textos, fotografies, dibuixos i imatges virtuals i evitant sistemes de representació massa complexos o especialitzats. Estaven impresos sobre lones resistents a la intempèrie, que estaven fixades sobre una bastimentada d’acer galvanitzat de sis metres d’alçada. Aquesta estructura elevada, econòmica i fàcilment desmuntable, permetia el pas de les persones per sota del suport expositiu, de manera que no obstaculitzava el trànsit normal de la plaça i alliberava visualment el pla de terra.Les bastides estaven disposades de manera que dibuixaven sobre aquest pla un gran número «41», de més de trenta metres de llarg per vint d’ample. A la dreta d’aquesta xifra es van traçar sobre el paviment de la plaça una zeta i una essa majúscules de dimensions similars. El seu perfil estava delineat amb cintes adhesives que s’usen normalment per fer senyalitzacions temporals de la calçada de les carreteres i el seu interior estava pintat amb guix. El conjunt de grafies representava les sigles «41.ZS» en al•lusió a la 41a edició del Zagrebackog Salona.
Atesa la seva escala, però, aquestes sigles eren il•legibles des del punt de vista del vianant i només eren perceptibles a vista d’ocell o des de les plantes superiors dels edificis que envoltaven la plaça. Per aquest motiu, es va elaborar una imatge virtual on es veia la plaça i les sigles en una vista aèria. La imatge es va penjar sobre una bastida cúbica de tres metres d’aresta, que representava el punt que separa els números de les lletres a l’acrònim de l’exposició. A més, el dia en què es va inaugurar la mostra, es va fer una fotografia aèria de la plaça que es va distribuir a la premsa impresa i digital i que es va reproduir en grans cartells repartits per la ciutat.
Valoració
L’exposició de la 41a edició del Zagrebackog Salona es va proposar que la reflexió sobre l’arquitectura contemporània croata deixés temporalment les galeries i les revistes especialitzades per sortir al carrer. Ho va aconseguir amb mitjans modestos i resultats excel•lents. La instal•lació temporal va permetre que durant uns dies la plaça Ban Jelacic esdevingués un fòrum de discussió pública sobre les qüestions pròpies de l’arquitectura. La funció pedagògica de l’espai públic s’afegia, així, als seus usos quotidians i posava a l’abast de tothom una reflexió que sovint es presenta com a críptica i exclusiva dels iniciats.Però els efectes d’aquesta actitud extravertida no són només didàctics o divulgatius. La intervenció aprofita l’excepcionalitat del seu context per practicar un enriquidor gir metonímic en què el continent suplanta el seu contingut. En efecte, mentre que l’arquitectura exposada queda restringida a la representació bidimensional, el suport expositiu adquireix el relleu i l’escala d’un objecte construït que s’insereix dins el paisatge urbà. La inserció d’aquest objecte dins la plaça –que ja per si mateixa conté una valuosa col•lecció d’exemples construïts al llarg de diferents períodes històrics– és tota una lliçó d’arquitectura.
D’una banda, la intervenció sap recollir algunes premisses donades pel context que l’acull. En la nova disposició de l’espai, l’estàtua eqüestre esdevé l’apòstrof que separa les dues parts de l’acrònim i les bastides que cobreixen amb freqüència les façanes de la plaça –i que constitueixen part del seu paisatge quotidià– es veuen reflectides en la bastimentada de l’exposició, malgrat que la seva funció és ara molt menys frívola que la de les proclames publicitàries. A més, l’elecció d’aquest sistema constructiu respon amb eficàcia als requisits mínims de cost i temporalitat, alhora que evita obstaculitzar la lliure circulació sobre la plaça. D’altra banda, i malgrat el seu caràcter lleuger i efímer, l’objecte construït ateny un alt grau de simbolisme i monumentalitat. Anàlogament al que sovint passa amb l’arquitectura i l’urbanisme, el cos de l’exposició no es pot abastar a simple vista i requereix ser observat des de l’aire –en planta– per poder ser totalment comprès. L’exigència d’aquest distanciament perceptiu és recompensada amb el descobriment i la comprensió d’uns signes que en altres èpoques haurien estat adreçats a les divinitats però que, avui, amb els sistemes de cartografia digital que ofereix Internet, estan a la vista de tothom.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 09/05/2023]
