Estat previ
Coneguda també com a «Dijlestad» o «Ciutat del Dijle», Mechelen té una estructura urbana intrínsecament lligada als diversos cursos d’aigua que la travessen. Durant l’edat mitjana, el canal que porta cap a Leuven o el mateix riu Dijle i els seus nombrosos afluents s’usaven com a vies de transport, com a sistema de drenatge o com a abastiment hídric de petits tallers i bugaderies. Amb el temps, però, la visibilitat d’aquesta xarxa estructural de camins d’aigua s’ha anat esvaint. Avui, el riu és tres vegades més estret que llavors i molts dels seus afluents s’han amagrit considerablement, quan no han desaparegut del tot. En el primer cas, la reducció del cabal ha estat fruit de l’obstrucció progressiva dels mateixos sediments o de la construcció dels carrers i les cases adjacents. En el segon, els afluents han sucumbit a les necessitats d’espai i, menyspreats com clavegueres insalubres, han acabat colgats sota voltes o han estat reblerts amb terres.Aquesta és la sort que el 1913 va córrer el Melaan, un braç del Dijle d’uns quatre-cents metres de llargada que, un cop reblert, va esdevenir un carrer ample i sinuós que travessava de nord a sud el nucli antic de Mechelen i que acull diverses institucions com el centre cultural, l’acadèmia de música i dues escoles secundàries. Llevat de les qüestions higièniques, són pocs els beneficis que la operació va comportar, ja que, en lloc d’esdevenir un eix cívic amb entitat, el nou carrer acabà convertit en un aparcament en superfície. Però la pitjor conseqüència de la transformació va ser que la llera urbana del Melaan va perdre amb l’aigua la seva lògica interna. Les raons que explicaven la seva amplitud i sinuositat o l’abundància en un carrer tan espaiós de façanes cegues -aixecades contra el curs d’aigua insalubre- van deixar de ser explícites.
Objecte de la intervenció
L’any 2003, Mechelen va entrar a formar part d’un programa inscrit dins la iniciativa europea INTERREG IIIB, que té com a objectiu principal el desenvolupament equilibrat del territori i el foment de la cohesió social i econòmica de la Unió Europea a través de la cooperació interregional. El programa WiHCC, acrònim anglès de «L’Aigua en els Centres Històrics de les Ciutats» (Water in Historic City Centres), promou un conjunt d’intervencions i reflexions sobre la gestió de l’aigua i del seu paper estructural en sis nuclis urbans de l’Europa nord-occidental que històricament hi han mantingut una estreta relació. A més de Mechelen, aquestes ciutats són Gant (Bèlgica), Breda i ‘s-Hertogenbosch (Països Baixos), Chester (Regne Unit) i Limerick (Irlanda). Cadascuna d’elles acull un projecte que gira entorn del tema de l’aigua i que produeix un conjunt de reflexions, experiències i coneixements que són compartits amb les altres ciutats.La intervenció de Mechelen, que és la primera de les sis que s’ha dut a terme, s’ha inscrit dins d’un procés de revitalització de tot el nucli antic, que ha estat considerablement alliberat de l’impacte del vehicle privat a través de la designació d’una extensa «zona 30», de la creació de diverses àrees exclusives per a vianants i de la construcció de dos grans aparcaments soterrats. En aquest context, s’ha volgut foragitar els vehicles aparcats sobre l’antiga llera del Melaan per convertir-la en un espai atractiu i habitable però, sobretot, per restituir la seva lògica interna i per fer explícit el seu paper estructural dins de la trama urbana.
Descripció
Un cop renovat, el carrer del Melaan té una secció asimètrica. A tocar dels edificis del seu costat oriental, l’aigua torna a fluir fins al Dijle. Una curosa excavació ha restituït la llera original del Melaan i ha posat al descobert els seus antics murs de contenció que, sortosament, s’han mantingut en un bon estat de conservació. El mateix passa amb l’antic pont del carrer Minderbroeders, que torna a creuar el curs d’aigua en direcció cap a la veïna catedral de Sant Rombouts. S’han aixecat quatre ponts més que, amb una fina estructura metàl•lica, salven els vuit metres d’amplada del Melaan per donar continuïtat a dos carrers transversals i per donar accés a una escola secundària.Al costat occidental del carrer hi ha una via per a la circulació restringida d’automòbils i una vorera ampla amb dos carrils bici. El centre del carrer està ocupat per un moll que funciona com un passeig i que està lleugerament enclotat respecte de la franja de pas de vehicles. Aquest salt serveix per recolzar un banc seguit que intermitentment dóna pas a escales que comuniquen ambdós nivells. El banc està encarat amb l’aigua i enrasat amb el pla superior, on hi ha una filera d’arbres que separa els vianants dels cotxes. Tant el passeig com la franja de circulació de vehicles s’han empedrat amb llambordes, mentre que el banc s’ha resolt amb lloses de pedra polida i gravada amb motius circulars.
Valoració
La funció de claveguera és un dels principals motius pels quals els primers edificis es van apinyar als costats del Melaan i el va convertir en una preexistència estructural de la trama urbana. Curiosament, la insalubritat derivada d’aquesta funció va ser la principal causa del seu cobriment. Avui, quan ja no se li requereix aquest ús, la seva aigua està sotmesa a meticulosos controls que la mantenen neta. Això justifica que pugui tornar a fluir per la superfície del nucli antic de Mechelen i permet que, a més de constituir un passeig agradable, torni a fer explícit el seu sentit estructural dins la trama urbana.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 26/05/2023]
