Estat previ
Quan Felip II va traslladar la seva cort a Madrid, la ciutat, que tenia llavors una mida mitjana, va veure arribar un gran nombre de funcionaris i servents reials. Per tal de donar-los allotjament, el monarca va pactar amb les autoritats de la vila l’anomenada «Carga de Aposento», que establia que les cases amb més d’un pis d’alçada els havien de cedir la meitat de la seva superfície. Això va suscitar la proliferació de les «casas a la malicia», construccions d’una sola planta que, atesa la seva poca capacitat, van provocar una ràpida expansió del teixit urbà. Durant el segle XVI, el creixement de la ciutat va ser tan sobtat i el sòl era tan preuat que no hi va haver temps ni espai per obrir-hi gaires places.Aquesta situació es va perllongar fins al breu regnat de Josep I Bonaparte, que, a principis del segle XIX, va rebre dels madrilenys el sobrenom de «Rey Plazuelas». A més de crear davant del Palacio Real la cèlebre Plaza de Oriente, el monarca, poc amic dels ordes religiosos, va fer enderrocar diversos convents que van donar lloc i nom a noves places, com la de Mostenses, Santa Bárbara o Santo Domingo. Aquesta darrera, fruit de la demolició d’un convent de dominics fundat el 1218 per Domènec de Guzmán, va allotjar un mercat de flors a l’aire lliure fins que, durant el segle XX, va ser novament ocupada per l’edifici d’un aparcament. Amb una diferència d’alçada de vuit metres entre els seus extrems, la plaça descriu un desnivell que es perllonga, a través de la Cuesta de Santo Domingo, cap a la veïna Plaza de Oriente i que reflecteix sobre l’escorça de la ciutat el principi de la conca del Manzanares.
Objecte de la intervenció
En els darrers anys, l’ajuntament està desenvolupant una sèrie d’actuacions que volen traçar un gran recorregut per a vianants al centre històric de Madrid. La Puerta del Sol i la Plaza de Oriente estan connectades per l’eix rectilini de la Calle del Arenal, on ja fa temps que no és permesa la circulació lliure de vehicles. Ara, el consistori vol complementar aquesta connexió amb la definició d’un recorregut alternatiu per a vianants que, partint de la Puerta del Sol i a través de la Calle de Preciados, passa per la Plaza de Callao i arriba, descrivint un gran arc, a la Plaza de Santo Domingo. Des d’aquest punt, només caldrà baixar la Cuesta de Santo Domingo per arribar a la Plaza de Oriente. Preciados ja s’ha convertit en zona de vianants fins al punt que arriba a la Plaza de Santo Domingo, on s’ha enderrocat l’edifici que l’ocupava parcialment i s’ha construït un aparcament soterrat. L’any 2006 es va destinar un pressupost de dos milions d’euros a la urbanització de la coberta d’aquest aparcament.Descripció
La part central de la nova plaça s’esglaona sobre dues grans terrasses horitzontals. Això l’obliga a separar-se dels edificis perimetrals que segueixen el pendent de la topografia. Al límit nord, la separació ve donada per la mateixa Cuesta de Santo Domingo, mentre que al límit sud ha calgut inserir una rampa que serpenteja entre la plaça i els edificis mentre dóna accés als portals i permet el pas moderat de vehicles.La terrassa més alta s’estén sobre una plataforma aproximadament quadrada que té el costat oriental a l’alçada de la Calle de Preciados. Donada la caiguda del terreny, els tres costats restants estan suspesos sobre murs de contenció que disposen de rampes i escales per salvar els desnivells. Conté vuit parterres rectangulars i paral•lels on s’alternen arbres i matolls amb bancs de fusta. També allotja un recinte amb jocs infantils.
Una escala i una gran rampa de dos trams porten des d’aquesta plataforma fins a la terrassa inferior. Aquí hi ha una altra zona de jocs infantils i un novè parterre, similar als anteriors. Aquesta segona terrassa està al nivell del punt mitjà de la rampa que serpenteja al front sud de la plaça. Això permet que ambdues estiguin en contacte. Al final de la terrassa, hi ha una gran escalinata flanquejada de jardineres que porta al punt més baix de la plaça i que està encarada amb la continuació de la Cuesta de Santo Domingo. Com a resultat d’una iniciativa experimental que es vol fer extensiva a altres espais públics de la ciutat, tota la plaça disposa de connexió a Internet a través d’una cobertura Wi-Fi per a telèfons mòbils i ordinadors portàtils.
Valoració
La desaparició de l’edifici que ocupava bona part de la Plaza de Santo Domingo va permetre donar continuïtat al gran recorregut per a vianants que travessa el centre històric de Madrid. Al mateix temps, però, va posar al descobert l’accidentada topografia de l’emplaçament, que feia difícil la consecució del pla horitzontal indispensable per acollir les activitats i els usos propis d’una plaça. Els mecanismes necessaris per desglossar el pendent en diferents terrasses han provocat l’aparició de grans murs de contenció que dificulten la continuïtat del recorregut i que desdibuixen el caràcter de buit no construït que es demana a una plaça.No obstant això, la intervenció ha sabut convertir aquests inconvenients en reptes. L’accessibilitat de tota la superfície d’actuació ha estat plenament garantida, no sols a persones amb mobilitat reduïda, sinó també a ciclistes i a cotxets de nens. Aquesta accessibilitat ha sobrepassat l’àmbit físic i s’ha estès a l’esfera virtual, per tal com ha posat a disposició pública un servei cada dia més bàsic com és Internet. D’altra banda, l’aixecament de les plataformes ha permès discriminar amb eficàcia la circulació perimetral de vehicles de la zona central per als vianants. A més, la successió de les terrasses evoca, en sentit descendent, la perspectiva que es té des d’un belvedere i sembla voler aixecar el pla de terra per oferir-lo al sol i el cel. Contràriament, en sentit ascendent, la contundència de les escales, les rampes i els murs de contenció desvela l’accidentada naturalesa del terreny que cau cap a la llera del Manzanares i que, encara que s’amagui sota la l’escorça urbanitzada de la ciutat, ha estat un factor determinant en la configuració de la seva morfologia.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
