Estat previ

Westwijk és un barri situat a la perifèria de Vlaardingen, a deu quilòmetres de Rotterdam. Es tracta d'un polígon residencial característic dels anys cinquanta on, en contraposició amb la densitat dels teixits urbans vuitcentistes, el sostre residencial es disposa racionalment en grans blocs lineals separats per amplis espais públics que afavoreixen el pas de la llum i l'aire. Tal com sol passar en aquest tipus de teixit de baixa ocupació, a Westwijk, els equipaments i els comerços es concentren en franges de servei i la resta dels espais intersticials a cota de carrer esdevenen grans superfícies arbrades amb poca activitat i una forta presència de l’automòbil.

La composició de la seva població, de 16.000 habitants, va romandre prou homogènia fins a finals dels anys noranta. Des de llavors, els estàndards de qualitat dels seus habitatges, amb tipologies poc variades i de superfície reduïda, han anat quedant obsolets. Alguns s’han buidat i d’altres han atret, per la seva renda relativament baixa, famílies majoritàriament immigrades amb pocs ingressos. Els hàbits culturals i socials dels nouvinguts difereixen dels dels residents més antics i sovint sorgeixen conflictes de convivència.

Descripció

En lloc de limitar-se a actuar sobre la seva façana, Van Heeswijk va proposar d'intervenir també a l’interior dels comerços i convertir la seva superfície, de 3.500 metres quadrats, en un centre cultural de producció i exhibició artística que de seguida fou batejat amb el nom de «La franja» (De Strip). En pocs mesos, després d’una rehabilitació superficial i cosmètica dels locals comercials de la franja, l’espai fou transformat en un complex que podia acollir gran diversitat de funcions. El 23 de maig de 2002, «La franja» va obrir les seves portes i, en poc temps, va esdevenir un punt de trobada dels habitants de Westwijk, que s’hi van involucrar com a visitants assidus i, fins i tot, van ajudar en l’organització i van treballar conjuntament amb els artistes. Totes les activitats es movien entorn d’un eix que anava de la producció artística fins a l’exhibició, reunint així en un mateix espai els dos caps del procés creatiu.

Per tal d’enriquir el programa d’activitats del projecte es va convidar a participar dues entitats culturals amb seu a Rotterdam. Una d’elles és el Museu Boijmans Van Beuningen, que disposa d’una gran col·lecció permanent d’art contemporani i modern, i organitza una àmplia gamma d’activitats culturals, com cicles de conferències o concerts. Per la seva banda, el Showroom MAMA (Showroom for Media and Moving Art) és una plataforma interdisciplinària que organitza esdeveniments culturals i pedagògics i emprèn projectes de recerca per desenvolupar noves maneres de treballar amb una àmplia gamma de públic a través de les arts visuals i la cultura. Els projectes del Showroom MAMA i del Museu Bon Pinklebon van atraure visitants de Rotterdam i de tot el país. Van compartir l’antic supermercat amb l’artista Peter Westenberg, que va desenvolupar el Uit+Thuis Videomagazijn, un espai de producció i projecció de vídeos que esdevingué la base per a una sèrie de tallers i presentacions on el vídeo era activament usat com a eina d’investigació crítica sobre les relacions al barri. També es va publicar la web www.worldwidewestwijk.nl per presentar els resultats de la investigació.