Estat previ

Alcobaça és una petita ciutat situada a menys de 10 quilòmetres de la costa central de Portugal, a la confluència dels rius Alcôa i Baça, que li donen nom. Adquirí una notable rellevància a partir del segle XIII, quan el primer rei portuguès, Alfonso Henriques hi va fer aixecar el monestir de Santa Maria de Alcobaça, la primera construcció gòtica del país. Aquesta abadia cistercenca, que durant l'edat mitjana arribà a rivalitzar amb les més importants d'Europa, fou un poderós centre econòmic i de coneixement, amb un extens domini territorial. Això explica el caràcter monumental i representatiu de la seva façana principal, més propi d’un palau urbà que de l’acostumada sobrietat rural dels monestirs. Es tracta d’una façana barroca, fruit d’una reforma del segle XVIII que també obrí davant seu la plaça 25 d’Abril, un gran espai vestibular amb planta triangular que emmarca la presència del monument i constitueix el centre neuràlgic de la ciutat. Des dels anys cinquanta, la pressió del trànsit rodat va anar convertint la plaça en un aparcament a l’aire lliure on la presència sufocant de cotxes i autobusos que envoltaven els seus parterres ofegava l’edifici i el separava de la ciutat.

Descripció

A tots aquests carrers, la substitució de l'asfalt per un paviment de pedra calcària posa de manifest la prioritat donada al vianant. La circulació de vehicles es limita al transport públic, al transport de mercaderies i als residents. Aquesta restricció es complementa amb la implantació d’aparcaments a les entrades de la ciutat. El carrer Dom Pedro V uneix una d’aquestes entrades amb la plaça 25 d’Abril, creuant el riu Alcôa i resseguint la façana nord del monestir. La cota d’aquest carrer havia estat modificada per tal de facilitar l’entrada de vehicles des de la carretera nacional EN1. La intervenció rebaixa aquesta cota: es restitueix el traçat original del carrer i es deixen al descobert algunes obertures de l’abadia que havien quedat colgades. Just abans de desembocar al vèrtex nord de la plaça 25 d’Abril, el carrer Dom Pedro V s’eixampla formant la placeta de Dom Alfonso Henriques, plantada amb una retícula d’arbres centenaris. Un cop alliberat del trànsit, aquest espai esdevé una zona d’ombra recollida. L’antiga font que el presideix es desplaça a la seva posició original i es disposa sobre un basament de marbre de Linoz. La vegetació de la placeta es perllonga fins al vèrtex oest de la plaça principal, en un recorregut on el caràcter recollit de la primera contrasta amb la gran esplanada a cel obert presidida per la façana imponent del monestir.

Al vèrtex sud, s’hi disposa un petit bosc de roures i alzines sobre un terra amb gespa. Aquesta massa vegetal tamisa la vista del monestir des del carrer de Francisco Zagalo. Al costat dels arbres, s’alça una escalinata simètrica a la de l’altre extrem de la façana, que dóna accés a l’ala sud del monestir. Les vores de la plaça es resolen amb el mateix paviment dels carrers que hi conflueixen. Es tracta de blocs de pedra calcària de Vidraço da Ataíja, amb un especejament més dens a les zones de vianants i menys concentrat a les zones de pas de vehicles. A la part central es disposa un gran llenç de terra batuda de color vermellós, que recupera la inclinació original de l’esplanada. Una sèrie de canals de recollida d’aigua el trenquen en porcions paral·leles, seguint la direcció de màxim pendent. Dues calçades de pedra tallen les canals paral•leles i senyalen l’entrada principal de l’abadia.