Estat previ

Ja pròspera gràcies a la seva estratègica posició sobre la ruta comercial del riu Dijle, Mechelen va atènyer un període d’apogeu econòmic i cultural a principis del segle XVI, quan Margarida d’Àustria va ser designada governadora dels Països Baixos i hi va instal•lar la seva cort. El llegat d’aquella època, durant la qual es va convertir en una de les ciutats més importants del nord d’Europa, encara es fa palès al nucli històric, en la sumptuositat de la catedral de Sint Rombaut i en les exquisides façanes dels edificis residencials que l’envolten. L’esplendorós patrimoni arquitectònic s’estructura sobre un sistema d’espais oberts que vertebra el teixit urbà i li confereix un alt grau de centralitat i representativitat. Els més significatius són la plaça Grotemarkt (Gran Mercat), al costat sud de la catedral, i la plaça Veemarkt (Mercat de bestiar), uns dos-cents metres més cap a l’est. La primera acull, a més de la catedral, l’edifici de l’ajuntament; a la segona hi ha l’església barroca de Sint Pieter et Paulus i l’escola secundària de Sint Rombaut.

Durant el darrer terç del segle XX, però, el centre històric de la ciutat va viure una etapa de decadència i abandonament. Atreta pel somni d’un habitatge unifamiliar, aïllat i amb jardí, part de la població es va traslladar a la perifèria i el nucli antic es va especialitzar a acollir les classes més desafavorides, majoritàriament representades per la immigració provinent del nord d’Àfrica. El comerç del barri va patir una retracció considerable i el vehicle privat es va apoderar indiscriminadament dels espais públics. La Grotemarkt es va convertir en un gran aparcament en superfície i la Veemarkt, en un caòtic node de la xarxa d’autobusos urbans i regionals.

Descripció

Davant de la càrrega històrica del context, la intervenció es va centrar en l’eliminació d’elements que entorpien la seva llegibilitat i en un tractament subtil i racional dels espais recuperats. L’esplanada de la Grotemarkt s’ha revestit amb una catifa contínua de llambordes que no remarca cap direcció en particular i que s’interromp de diverses maneres per respondre a diferents situacions. Elements com pals d’enllumenat, arbres, canalons de recollida d’aigua o subtils canvis de nivell serveixen per ordenar l’estora i conferir-li un cert ritme sense impedir la visió de les façanes del seu perímetre. Sobre la projecció de l’aparcament, les incisions de les rampes d’accés i de sortida, l’emergència de caixes de vidre que contenen escales i ascensors o la repetició reticular de claraboies enrasats amb el paviment aporten claror diürna al subsòl i emeten llum, de nit, a la superfície.

Al peu de la façana sud de la catedral, l’estora pètria s’esqueixa en parterres de gespa allargats i paral•lels que assenyalen la presència de l’antic cementiri. Estan plantats amb arbres i, de tant en tant, queden interromputs per fenedures que s’endinsen lleugerament per sota el terra per acollir un banc resguardat. L’estàtua del sant en nom del qual es va aixecar la catedral reposa ara sobre un pany de «kasseien», antigues llambordes que han estat restaurades. El límit sud de la plaça està definit pel Steenweg (camí empedrat), on s’han conservat i reparat les llambordes existents i s’han plantat nous castanyers d’Índia. Més enllà d’aquest carrer, l’actuació ha arribat fins a creuar el Dijle, on també s’han refet els paviments dels espais exteriors de l’antiga fàbrica cervesera Lamot.

Al llarg del Befferstraat, el carrer que connecta la Grotemarkt amb la Veemarkt i que ha estat convertit en zona exclusiva per als vianants, les terrasses dels cafès reben l’ombra de til•lers plantats sobre una franja central enjardinada. Un cop a la Veemarkt, el paviment de formigó acolorit assenyala les zones destinades a la circulació de vianants, que són majoritàries. Les parades d’autobús s’han cobert amb tres marquesines d’estructura metàl•lica negra i sostre vermell. No estan concebudes només com a zones d’espera per als usuaris del transport, sinó també com a llocs de reunió dels estudiants de l’escola secundària de Sint Rombaut.