Estat previ
El districte de Riem ocupa la zona delimitada per dues línies ferroviàries que convergeixen abans d'entrar al centre de Munic per l'oest. Es tracta d’un nou creixement urbà format per un polígon de grans blocs residencials on viuen 16.000 persones de 55 nacionalitats diferents. El seu centre neuràlgic està constituït per la plaça Willy-Brandt, presidida pel centre comercial Riem-Arcaden i servida per l’estació de metro de Meßestadt-West, la penúltima de la línia U2. Al sud, el parc de Bundesgartenschau, amb una extensió de més de 800 hectàrees, separa el polígon d’una ciutat jardí suburbana.Objecte de la intervenció
L'any 2001, l'empresa municipal Maßnahmeträger München-Riem GmbH va promoure una actuació que, amb un pressupost d'un milió i mig d'euros, estava destinada a oferir als habitants de Riem una gran zona verda que connectés la plaça Willy-Brandt amb el parc de Bundesgartenschau.Descripció
Aquesta zona verda es desenvolupa al llarg d'una franja sense edificar de més de 500 metres de llargada per 70 metres d’amplada. Tres carrers transversals divideixen la franja en quatre sectors rectangulars de dimensions similars i que queden relligats longitudinalment per un camí serpentejant per a ciclistes i vianants.La franja està organitzada de manera que el sector més urbanitzat és el més proper al centre de Riem. Aquest sector està constituït per la Platz der Menschenrechte [Plaça dels Drets Humans], limitada, al nord, per l’edifici del centre comercial Riem-Arcaden, a l’est, per una nova església i, a l’oest pel lot d’habitatges WA4. Sota la façana del centre comercial hi ha la terrassa de la cafeteria, separada de la plaça per un banc de formigó de 40 metres de llargada que redibuixa el límit entre l’espai públic i el privat. Com un mirador, el costat sud de la plaça, que està lleugerament elevada respecte el terreny natural, està obert cap a la resta de la franja i cap al paisatge. Si bé el seu terç nord està pavimentat, la resta de la superfície de la plaça està resolta amb una sèrie de bandes paral·leles de grava amb pins i camins rectilinis intercalats. Sota l’ombra dels arbres hi ha bancs formats per blocs de fusta massissa de roure. Al sud de la plaça, i a una cota inferior, comença el Reimer Freiheit, format pels tres sectors restants, que contenen una zona de jocs, un camp de flors i una esplanada de grava. A partir d’aquí desapareix l’edificació que envolta la franja i comença el parc de Bundesgartenschau.
Valoració
El principal repte de la connexió entre aquest parc i la plaça Willy-Brandt consisteix a resoldre, sense solució de continuïtat, la diferència qualitativa entre ambdós espais. Mentre que el primer és una gran extensió natural d'escala territorial sense urbanitzar, l'altre té una escala acotada i un caràcter eminentment urbà. La solució proposada estableix amb eficàcia una successió d'espais públics que conforma una gradació en el seu caràcter urbà. D'aquesta manera, la intervenció va perdent aquest caràcter a mesura que es va allunyant del centre del polígon i arriba al seu perímetre amb la subtilesa d'una intervenció paisatgística.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
