Estat previ
Situada al districte de Podgórze, que fou convertit el 1941 en el gueto de Cracòvia, l'antiga Plac Zgody [plaça de la Concòrdia] va ser designada durant l'ocupació nazi com Umschlagplatz, lloc on els jueus s’havien de congregar per ser deportats. El 1943, un cop desocupat el gueto, s’hi acumulaven les pertinences que els jueus havien estat capaços de carregar en els trasllats forçosos i que, abans de començar el seu darrer viatge cap a Plaszow o Auschwitz, es veien obligats a abandonar. Armaris, maletes, taules, cadires... A la plaça “es deteriorava una incalculable quantitat de mobles que van ser portats d’aquí cap allà no se sap quantes vegades”, segons explica Tadeusz Pankiewicz. Aquest testimoni, que no era jueu, regentava la Apteka Pod Orlem, farmàcia situada al número 18 de la plaça i que va ser l’única de tot el gueto a la que els nazis, per por a la propagació d’epidèmies, van donar permís per continuar amb la seva activitat. Aprofitant aquesta concessió, la farmàcia proporcionava als jueus, a més de medicaments, queviures de contraban, informació de l’exterior i un espai per a les reunions clandestines de la resistència.Quaranta anys després, el 1983, Tadeusz Pankiewicz fou guardonat en reconeixement pels seus actes i la seva farmàcia esdevingué el Museu Nacional del Record. La plaça, però, només reflectia el record de les monstruositats que hi havien tingut lloc amb el canvi del seu antic nom pel de Plac Bohaterów Getta [plaça dels Herois del Gueto].
Objecte de la intervenció
Transcorreguts més de seixanta anys, l'any 2005, l'Ajuntament de Cracòvia es va decidir a intervenir a la plaça per tal d'explicar el seu funest passat. En lloc d'instal·lar-hi un monument singular, la intervenció es va proposar d’utilitzar la pròpia plaça com a canal transmissor del record. Així, la plaça fou deliberadament concebuda com un contenidor poètic que transformava el lloc en una marca del passat.Tal com expliquen els autors del projecte, era impossible parlar d’aquesta tragèdia des de la literalitat. Documents escrits, fotografies i testimonis directes dels supervivents descriuen la història del gueto com una successió de mudances. En una fotografia, es veu una filera de nens desfilant per la vorera i carregant cadascun una cadira sobre el cap. En una altra, una nena porta el seu farcell entre les potes d’una cadira amb el respatller cap per avall. Es va optar, doncs, per narrar la història del lloc a través de la pròpia configuració de l’espai urbà, de manera que la memòria dels absents es manifestés a través de la presència d’objectes d’ús quotidià que componen el mobiliari urbà.
Descripció
La plaça té una extensió de 13.000 metres quadrats i està completament pavimentada amb panots de sienita grisa. Sobre aquest paviment hi ha una sèrie d'objectes de mobiliari urbà, la majoria dels quals són cadires disposades sobre una retícula virtual d’uns 5 metres per 5 metres, orientades en la mateixa direcció. Cada cadira està fixada a terra mitjançant una petita plataforma metàl·lica lleugerament elevada que la fa flotar sobre el paviment. Això, i el fet que són una mica més grans del que és normal, els dóna un cert aire oníric. Aquest efecte s’accentua quan la plaça està nevada i la foscor de les cadires destaca sobre la blancor abstracta de la neu. Tant les cadires com la resta dels objectes de la plaça són de bronze o de ferro forjat rovellat. D’aquesta manera, les papereres, les marquesines de les parades del tramvia, la bomba manual per extreure aigua d’un pou, els aparcaments per a bicicletes, fins i tot els senyals de trànsit, despullats del seu habitual funcionalisme, adquireixen un caràcter unitàriament simbòlic i transmeten el record dels objectes abandonats pels jueus a la Umschlagplatz.Al costat nord de la plaça hi ha encara la petita garita de policia que els nazis, amb la seva macabra capacitat d’organització, utilitzaven per identificar i recomptar els jueus. Els panots del paviment s’endinsen en aquesta construcció, l’interior de la qual està revestit amb planxes de bronze patinat.
Valoració
Els espais públics dedicats a la memòria històrica, sobretot quan es refereixen a l'holocaust, estan sovint carregats de monumentalitat. En una estranya paradoxa, a la Plac Bohaterów Getta el record d'uns fets extraordinaris s'evoca a través d'objectes ordinaris. La distància que normalment separa el mobiliari urbà d'escultures i monuments commemoratius es dilueix aquí en una sorprenent reconciliació entre la funció i el simbolisme. Fugint de l'espectacularitat dramàtica i de la sublimació de la tragèdia, la continguda intervenció admet un ús quotidià i habitual de la plaça sense eludir la responsabilitat de fer notòria la presència dels absents.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
