Estat previ
L’urbanisme il·lustrat va lliurar una dura batalla amb el teixit medieval de Bordeus per tal d’obrir un buit regular al voltant de la catedral de Saint André. Amb dos-cents metres de llargada i cent vint d’amplada, la plaça Pey-Berland fou concebuda per fer possible una nova manera de contemplar el monument; renegava de la percepció en escorç, dinàmica i fragmentària, que havien ofert els angostos carrers de la ciutat gòtica per imposar una mirada gairebé frontal, estàtica i unitària de les seves quatre façanes. La plaça, que rebé el nom de l’arquebisbe que al segle XV havia fet aixecar la torre exempta de la catedral, s’encomanà ràpidament de l’esplendor del temple i aviat assolí una centralitat que la va fer mereixedora d’acollir altres edificis representatius, com l’ajuntament, el museu Jean Moulin o l’Escola de Dret.Però el segle XX, tan caracteritzat per l’explotació voraç i instrumental dels buits urbans, no va saber respectar l’herència rebuda. Amb el canvi de mil•lenni, el dens trànsit rodat de la plaça envoltava completament la catedral convertint-la, a la pràctica, en una rotonda circulatòria. Saturada per l’abundància caòtica de vehicles, semàfors, panells de senyalització, pals d’enllumenat, arbres frondosos i tanques de tota mena, la plaça impedia la visió unitària de la catedral i l’aïllava de la resta de la ciutat.
Objecte de la intervenció
Durant els anys 2003 i 2004, i després d’haver desestimat la construcció d’una xarxa de metro, la ciutat de Bordeus es va dotar de tres noves línies de tramvia. La infraestructura disposa d’un innovador sistema d’alimentació terrestre que evita l’estesa de catenàries i la consegüent proliferació de cablejat al seu pas pel nucli antic. Com a centre d’aquest nucli, la plaça Pey-Berland fou designada per acollir un important punt de correspondència entre les línies A i B de la nova xarxa de transport públic. Això va comportar la necessitat d’ordenar els fluxos de la plaça i l’oportunitat de reconquerir la seva representativitat.Descripció
Les dues noves línies de tramvia es creuen al peu de la torre exempta de Pey-Berland, on es concentren les marquesines de les parades. Als costats nord i est de la plaça, el pas del tramvia ha suposat la supressió de la circulació de vehicles privats. Això i la conversió dels altres costats en «zones 30» han comportat, a la pràctica, la restitució de la plaça als vianants.A la major part de la superfície, de prop de 25.000 metres quadrats, el paviment s’ha resolt a base de grans lloses de granit quadrades, de cent vint centímetres de costat. Les lloses estan disposades a trencajunt, de manera que el seu aparell prioritza la direcció perpendicular a l’eix principal de la catedral. Això permet propagar sobre el pla de terra els esdeveniments més rellevants de les façanes llargues, com ara el ritme dels contraforts o la presència de les entrades, que es remarquen periòdicament per mitjà de canals de recollida d’aigua. En trenta punts, les lloses de granit se substitueixen per plaques de bronze que expliquen fragments de la història de la catedral, de l’ajuntament o de la mateixa plaça.
Altres cops es veuen reemplaçades per lluminàries embegudes al paviment que s’agrupen més densament a les principals entrades del temple. En alguns punts de la zona oriental hi ha bancs formats per grans blocs paral•lelepipèdics de granit, separats de terra per una escletxa que s’il•lumina de nit. Les lluminàries de terra i dels bancs emeten una llum tènue però suficient per limitar l’enllumenat general a les façanes perimetrals i a pocs grups de pals de gran alçada.
Valoració
El transport públic ha proporcionat l’excusa perfecta per emprendre l’actuació i, sobretot, ha permès alliberar la plaça de la ferotge invasió del vehicle privat. Un cop foragitat l’invasor, la intervenció ha reprès l’actitud il•lustrada que, segles abans, havia alliberat les visuals de la catedral. Pam a pam, ha reconquerit el buit per mitjà de la subtracció sistemàtica d’elements superflus. Seguint aquesta lògica, s’han retirat alguns arbres i s’han concentrat i minimitzat els elements del mobiliari urbà, com ara els bancs o els pals d’enllumenat. Amb el mateix objectiu, el sistema d’alimentació elèctrica del tramvia, les plaques explicatives del patrimoni històric i part de la il•luminació s’han embegut en el pla del terra.Precisament i de manera col•lateral, les operacions dirigides a potenciar la visió de la catedral han fet que aquest pla, que és el suport per antonomàsia de l’espai públic, adquireixi una rellevància especial. Quan tot element vertical constituïa un obstacle potencial a evitar, el pla horitzontal s’ha pogut esplaiar en la manifestació de diversos motius expressius que enriqueixen i ordenen l’espai, mentre dialoguen amb la catedral. Per sobre de tot, però, la superfície neta i lliure de la plaça és ara capaç d’acollir una gran diversitat d’esdeveniments.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
