Estat previ
Metaxourgio, antiga colònia fabril i enclavament vinculat durant tota la seva dilatada vida a la producció i al comerç, esdevingué a final del segle XIX un barri residencial d'acollida per als immigrants rurals i adquirí un caràcter fortament popular marcat per la convivència d'habitatges i tallers de mides diverses, herència del seu passat productiu. A final del segle XX acollí novament, i acull encara, les noves onades d’immigrants d’arreu, però el teixit urbà, amb greus problemes de degradació i amb bona part de les naus anteriorment productives abandonades, esdevingué el testimoni malalt de forts problemes de marginalitat, isolament físic respecte de la resta de la ciutat i precarietat econòmica.En els darrers anys, l’Ajuntament d’Atenes ha tirat endavant en aquest barri del tercer departament de la ciutat un programa de mesures de regeneració urbana encaminades a reequilibrar els desajustos socials mitjançant la rehabilitació de cases abandonades i/o ocupades per immigrants il·legals i col·lectius drogodependents i la instal·lació de centres per a joves i per a la gent gran. Els restaurats edificis de l’antiga Companyia de Gas s’han reconvertit en equipaments culturals diversos i en general les millores han provocat un increment de l’afluència a aquest barri pròxim al centre d’Atenes de visitants de la resta de la ciutat, fet que ha millorat la connectivitat amb els altres teixits urbans i la visibilitat general del barri per part de tots els ciutadans.
Objecte de la intervenció
L'Associació de Veïns del barri de Metaxourgio havia instat repetidament i amb caràcter urgent les autoritats a condicionar uns espais abandonats al cor mateix de l'assentament. Aquests espais, flanquejats per edificis fortament degradats, com la fàbrica de seda, romanien deixats i envaïts per activitats clandestines i aparcaments il·legals en superfície. Poder reviure l'ambient perdut de les antigues places esborrades per la inèrcia d'abandó i oblit com a lloc de trobada de la gent del barri habilitant espais específics per als nens i els joves fou l’objectiu principal d’aquestes reivindicacions.Descripció
La intervenció duta finalment a terme per l'Ajuntament comportà el condicionament de dues places i la conversió d’alguns dels carrers adjacents als antics solars en zones de vianants. Amb un pressupost limitat, el projecte abordà la definició de les places principalment a partir del tractament de la base del terra. Ambdues places, en continuïtat espacial, foren pavimentades seguint un disseny general guiat per un ordre de repetició de quadrats de 4 x 4 metres i bandes de 2 metres de llambordes de formigó i tires de marbre gris, respectivament. En les bandes de 2 metres s’enclavaren uns pocs arbres nous plantats atenent a estudis d’assolellament i seguretat, que passaren per la combinació d’arbres de fulla caduca i perenne alternativament, per garantir la visibilitat general de l’espai en tot moment. Alhora, les places, tot i ser enteses com un tot, obeeixen en la seva configuració formal a diferents paràmetres d’ús. Així, el senzill disseny general del paviment descrit, tot i mantenir-se, es flexibilitza i suavitza en la plaça a la qual s’assigna principalment la funció d’acollir els jocs infantils atorgant-li un caràcter més sofert i adient a aquestes activitats, per esdevenir un autèntic camp de jocs per a nens i adolescents.Valoració
És aquest un projecte senzill i modest, però té la virtut d'actuar allà on fa falta. Aquest element hauria de ser sempre un dels principals objectius del planejament urbanístic i de les polítiques urbanes en matèria d'espai públic. Invertir en contextos econòmics deprimits on les tensions i els conflictes socials solen ser més durs. Crear, recuperar i cuidar l'espai públic allà on les seves funcions intrínseques (com a element catalitzador de la cohesió social, la integració cultural i la convivència) poden revertir més positivament en la gent.Aquest projecte possibilista i responsable, potser limitat per les partides pressupostàries de què disposa, no ho ha estat, en canvi, en les repercussions positives que suposa per a aquest antic barri on s'inscriu i que guanya, gràcies a aquesta intervenció, un escenari on mostrar-se, trobar-se, reconeixe's i ser.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 30/07/2019]
