Estat previ

Al districte municipal 16è d'Ottakring a Viena, la Yppenplatz, acull les parades fixes d'un mercat centenari que, malgrat constituir, conjuntament amb el mercat de Bunnen, la superfície de mercat al carrer més gran de Viena, acusava una manca d’inversió pública i privada que, motivada per l’absència de perspectives de futur, anà deteriorant-ne el funcionament alhora que creava un influx negatiu a tota la zona. La poca adequació davant la pressió d’utilització que suportaven tant el mercat, una superfície trapezoïdal, com uns espais lliures fonamentals pel barri, el parc d’època Gründerzeit i un espai adjacent, convertien el conjunt en un indret en retrocés on les velles configuracions no s’ajustaven a les funcions requerides i generaven molts conflictes en el seu ús. La manca d’equipament i de claredat dels diferents espais, així com el poc arbrat, molt envellit, feien més notori el dèficit d’espais verds i superfícies lliures en un districte físicament i socialment molt dens.

En el marc del programa global URBAN Wien, acollit dins de la iniciativa URBAN de la Comunitat Europea, l’any 1995 es definí el projecte integral Ypp-activ per tal d’estimular la dinamització econòmica i social de tot el sector urbà al voltat del Bunnemarkt a través de diferents mesures de millora urbana. Per assegurar a mitjà i llarg termini el desenvolupament autònom de la zona, l’any 1997, a partir d’aquest projecte previ i de la iniciativa ciutadana constituïda en el Fòrum Yppenplatz, s’inicià una etapa de participació i implicació local que convertí la planificació i la programació de les actuacions en un procés viu en el qual, amb l’assessorament especialitzat d’un equip de projecte interdisciplinari i amb reunions mensuals entre diferents actors, es vehiculà i coordinà la cooperació amb les entitats locals.

Descripció

La fase de realització que s'inicià al 1998 comportà la reconfiguració dels espais públics, la implantació de noves dotacions d’equipaments, serveis i infraestructures per al mercat i l’entorn, i la definició d’unes pautes d’ordenació per a la renovació progressiva de les parades a partir de la trama històrica del mercat i del desenvolupament tipològic que havien sofert els punts de venda al llarg del temps. La intervenció a l’espai públic es basà en una nova configuració per clarificar els recorreguts i alliberar els espais de barreres definint tres zones diferenciades; la zona central, entesa com una zona de pas, animada i assolellada, i les zones de vora al nord i al sud, reforçades per les línies del mercat com a espais de moviment pausat, protegit i ombrejat sota un nou sostre d’arbres. La voluntat de respondre a les diferents demandes d’ús sense fer una separació estricta de les funcions es traduí en la definició d’unes estructures que no suposessin límits físics, sinó límits temporals d’utilització. Per tal d’oferir un marge d’interpretació als usuaris es combinà la instal·lació d’elements coneguts amb elements d’utilització més oberta.

La zona central de la plaça reconfigurada acull una terrassa a tocar de l’oficina del mercat, lleugerament elevada respecte d’aquest, una zona esportiva amb superfícies de goma on s’estenen les pistes de jocs amb xarxes per recollir les pilotes i cistelles de streetball i un àmbit sense arbres on el terra de formigó es plega constituint petits murs on asseure’s o estirar-se. Sobre aquests murs, per fomentar les idees d’utilització espontània, es disposaren diferents barres verticals que continuen la cadència dels arbres i poden usar-se com a suport per a xarxes de joc, pancartes, tendals, decoracions festives... A la vora nord s’instal·là una àrea de jocs infantils i a la vora sud, en un lloc d’accés a prop del mercat, s’hi concentraren diferents serveis: dotacions de lavabos públics, telèfons, fonts d’aigua potable i superfícies de sorra per al joc de petanca.

La implantació d’un nou centre de transformadors i la renovació de les instal·lacions elèctriques del mercat, així com la disposició de noves connexions d’aigua i clavegueram per a totes les parades integrades a les edificacions, suposaren l’eliminació dels blocs de connexions aïllats que havien representat un laberint d’obstacles en l’antiga configuració de l’espai. La instal·lació d’un centre de recollida d’escombraries i substàncies problemàtiques per als veïns amb un compactador de deixalles i una àmplia zona de manipulació entre el mercat majorista i el de detall minimitzà l’impacte de l’acumulació d’escombraries i sistematitzà la seva recollida selectiva.

Amb la intenció de regularitzar les construccions heterogènies que, sobre una trama regular, constitueixen un mercat on moltes de les casetes de venda són de propietat privada, es plantejà una nova forma de coberta com a principi bàsic d’ordenació, perseguint la construcció d’una cinquena façana ordenada i unitària. Una paret dorsal de formigó i un nou sostre sobre un esquelet estructural metàl·lic havien d’estimular la inversió dels comerciants. El projecte arquitectònic per a la transformació gradual de les casetes de venda es concretà amb la construcció d’una parada de mostra, que fou concebuda per facilitar l’adaptabilitat als canvis d’ús i per possibilitar la integració al nou sistema de les construccions existents en bon estat. La construcció d’una filera al costat nord del mercat d’Yppen substituí les antigues barraques provisionals i alliberà espai lliure municipal. Les demolicions, que començaren tímidament, s’anaren incrementant al llarg de les fileres per les expectatives que despertaren.