Estat previ
El progressiu deteriorament i la impopularitat entre els usuaris d'una de les xarxes de túnels subterranis per a vianants més extenses de Londres, a l'est de la capital, porten les autoritats a engegar un procés de consultes ciutadanes per tal d’identificar les causes de la infrautilització d’aquest complex sistema de túnels i transformar la percepció negativa que de la xarxa i dels entorns d’Algate tenien la majoria dels seus 26.000 usuaris diaris.Objecte de la intervenció
Així neix un projecte de millora integral de la mobilitat dels vianants centrat en la voluntat de dissipar la confusió, la desorientació i la inseguretat citades pels usuaris com a causes principals de la impopularitat d'una instal·lació construïda als anys seixanta i en estat d'acusat abandó malgrat la seva necessària funció urbana.El projecte no només pretén facilitar i millorar les condicions d'ús i d'accés als passos subterranis sinó, i sobretot, fomentar el sentiment de propietat compartida entre els milers d’usuaris diaris i l’apropiació de tothom d’aquests espais de la mobilitat col·lectiva, via la involucració de la comunitat local en la presa de decisions i en la implementació del projecte.
Descripció
El projecte s'aborda integralment tant en superfície com en els nivells sota rasant, entenent que les dinàmiques que porten a la precarització gradual d’un sistema de recorreguts subterranis no pivoten entorn d’un únic factor. Així, es prenen mesures per a la regeneració del teixit comercial i associatiu existent i la creació de noves expectatives de treball en una zona econòmicament deprimida i es promouen i s’animen els modes de mobilitat ambientalment sostenible de vianants, bicicletes i autobús per pacificar tot l’àmbit.El projecte es concreta, d’una banda, en la construcció de nous passos per a vianants a nivell com a alternativa als túnels, en la racionalització dels fluxos d’intercanvi entre els serveis d’autobús i metro sobre i sota rasant respectivament i en l’amabilització dels entorns via implantació de nou mobiliari urbà i plantació d’arbres; d’altra banda, en el condicionament de la laberíntica malla de túnels subterranis d’accés al metro i creuament deprimit de vies.
El projecte de millora general dels accessos i dels passos subterranis és fruit de la col·laboració d’arquitectes, artistes locals i dissenyadors gràfics que treballen de forma conjunta amb la comunitat local, i es centra molt especialment en els aspectes de senyalització, millora d’acabats i il·luminació. Pel que fa a la senyalètica, es desenvolupen nous mapes gràfics basats en una codificació simplificadora color-zona, que clarifica tota la xarxa i facilita la ràpida comprensió del funcionament general. Així mateix, s’instal·len monitors de televisió que, seguint la mateixa lògica, donen informació d’ubicació i d’accés, també per a gent amb mobilitat reduïda. Pel que fa als acabats, es pavimenten de nou tots els passos amb peces fetes en tallers de gent amb discapacitats, i s’incorporen en els paraments dels passatges treballs textuals, gràfics i objectuals provinents dels artistes locals, dels tallers participatius i dels comerciants del lloc. Els materials s’escullen en funció de la seva durabilitat i baix manteniment, per evitar el retorn a la situació anterior.
Valoració
Paradoxalment, un complex sistema nascut per fomentar l'accessibilitat i acostar diferents punts urbans havia esdevingut una autèntica barrera psicològica per a la gent del lloc, que no dubtava a arriscar el físic si això significava no utilitzar els foscos túnels. Massa sovint aquests espais de pas quasi obligat cauen en la desídia i en l'oblit i acaben oferint un aspecte certament desagradable i disfuncional.Aquest projecte neix amb la comunitat, es construeix amb la gent i demostra que amb voluntat decidida de millora i de servei es poden reconduir situacions que reverteixen molt positivament en l'experiència urbana més quotidiana de les persones. La implicació i complicitat de la comunitat local en aquest projecte, així com en el seu manteniment futur, és un dels encerts d'una actuació que mostra com espais típicament urbans com aquests, i malgrat tot massa sovint abandonats a la seva sort, poden ser transformats a través de mesures correctores senzilles, i no excessivament costoses, que milloren el paisatge urbà diari de forma substancial.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
