Estat previ
Northmoor, al sud de Manchester, és una zona residencial de principi del segle XX constituïda per un conjunt unitari de fileres d'habitatges unifamiliars. L'estat dels carrers del barri presentava fortes mancances i la seva utilització per part dels vehicles provocava greus disfuncions als veïns. Per una banda, la il·luminació precària intensificava la sensació de inseguretat i l’absència d’elements urbans dificultava la normal relació dels habitants amb els espais exteriors als seus habitatges. D’altra banda, els carrers allotjaven un volum i un tipus de trànsit per al qual no estaven preparats, ja que molts vehicles els utilitzaven per evitar els semàfors d’una via principal pròxima i hi circulaven a unes velocitats clarament inadequades per al caràcter residencial de l’àrea. El fet que, als fronts de façana, les cases s’estenguin uniformement al llarg de molt metres sense patis de transició des del carrer, no feia sinó aguditzar els problemes derivats d’aquesta situació; els nens no tenien llocs pròxims on jugar i els pocs petits comerços presents s’anaren veient afectats pel mal funcionament general.Objecte de la intervenció
Els residents del barri, persuadits que la situació es podia reconduir, s'organitzaren per sensibilitzar l'administració local. Finalment, l'àrea de Northmoor a Longsight fou escollida per acollir una de les proves pilot de pacificació i reordenació dels espais exteriors de diferents conjunts habitacionals –homezones–, que es tirarien endavant a Anglaterra i a Gal·les, promogudes pel Govern, i constituí el primer d'aquests projectes pilot a completar-se. L’Ajuntament de Manchester treballà conjuntament amb el sector privat en la implementació d’un nou esquema de funcionament per a la millora urbana dels carrers del barri en un procés que comptà amb la participació ciutadana i la involucració de les associacions presents a la comunitat.El projecte havia de desenvolupar nous esquemes i conceptes d’utilització per a l’espai dels carrers, potenciar el sentit de identitat de la comunitat de Northmoor, transformar la repetitiva i idèntica seqüència de carrers urbanament empobrits del barri en àrees de prioritat per a vianants i ciclistes, i forçar els vehicles a circular a molt baixa velocitat.
Descripció
El nou esquema desenvolupat en els carrers residencials redefiní íntegrament a través d'una repavimentació general a un sol nivell els diferents usos, i els va adscriure espacialment segons una nova concepció per a la pacificació i la revitalització de l’espai exterior. Per tal de minimitzar els problemes i les molèsties ocasionades pels vehicles –soroll, pol·lució i inseguretat–, es restringí el moviment i la velocitat dels cotxes posant especial cura en els itineraris dels més petits en els seus trajectes fins a l’escola, així com en la mobilitat de la gent gran. Fins aleshores, el fet que els cotxes aparquessin a ambdues bandes del carrer havia bloquejat sovint l’accés de vehicles en casos d’emergència. Per tal d’evitar aquesta situació i fer disminuir la presència d’automòbils, el nou esquema definí unes poques places d’estacionament al mig del carrer. Aquesta decisió possibilità, d’una banda, l’ampliació dels espais lliures a tocar de les façanes dels habitatges, ofegades fins aleshores pels vehicles, i de l’altra la ruptura de la linealitat del recorregut dels cotxes, per reforçar la idea del seu paper secundari i subordinat als vianants, al joc dels nens i als altres usuaris.Les superfícies del terra es pintaren amb colors vius segons un nou tractament que, identificant i comptabilitzant els diferents usos, conferí alhora una lectura més unitària dels diferents vials entre les cases. S’habilitaren petites àrees de joc, s’instal·laren papereres i bancs per seure enmig del carrer, es plantaren arbres i, per dissuadir els robatoris i fomentar la sensació de seguretat, es millorà la il·luminació general. El nou aspecte dels carrers es pensà amb la col·laboració de paisatgistes i amb aportacions artístiques de la comunitat.
L’estiu anterior al començament de les obres se celebrà una jornada festiva amb els veïns de Northmoor, amb música i jocs de carrer. El carrer Proud es tancà durant tot el dia i al terra es feren diferents pintades simulant com es concretarien les idees del projecte a la pràctica. Una part del carrer fou enjardinat de manera efímera i es portaren arbres per un dia per explicar in situ la transformació que experimentarien els carrers.
Amb l’objecte d’incrementar la connexió entre els carrers de tot el barri, i convertir-los en un conjunt coherent d’espais exteriors, l’Ajuntament de Manchester preveu la futura adquisició d’algunes de les cases centrals de les diferents fileres d’habitatges amb la intenció d’enderrocar-les i construir-hi espais verds que posin en relació física i visual els diferents carrers transformats.
Valoració
Aquesta actuació de reordenació viària i de qualificació urbana, duta a terme amb l'estreta col·laboració dels veïns, ha transformat completament la fisonomia i la percepció dels diferents carrers, ha encetat la seva recuperació com a espais cívics d'integració ciutadana i ha possibilitat l'apropiació dels espais guanyats als vehicles per a la comunitat local. La seva redefinició formal i funcional aporta una nova lectura dels carrers d'escala més domèstica, entesos com la natural perllongació dels salons de les cases.L'actuació aconduïda a la via pública suposa una millora molt notable de la qualitat de vida dels habitants del conjunt residencial de Northmoor; una millora aconseguida exactament davant la porta mateix dels seus habitatges. La transformació duta a terme en els vials d'aquesta àrea deprimida de Manchester inaugura la possibilitat de gaudir del carrer com un espai que, repensat, actua com a condensador social i fomenta la cohesió veïnal i el sentiment de pertinença al barri.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
