Estat previ

L'àrea d'Uribitarte és una zona immediata a la Ria i a l’eixample esquerre de Bilbao. Antigament constituïa una illa separada de la plana d’Abando per un braç del riu Nerbion. A partir del projecte d’eixample definitiu de la ciutat a final del segle XIX, Uribitarte deixà de ser l’illa que geogràficament havia estat per convertir-se en una extensió superficial de caràcter continu que patí diferents transformacions al llarg dels anys segons l’evolució urbanística de Bilbao.

Abans de la intervenció era una zona degradada de molls al marge fluvial, ocupada per tallers i magatzems industrials. Respecte a l’eixample urbà, mantenia una diferència de cota notable només salvada en part per les rampes d’Uribitarte situades en un pla intermedi a segona línia del riu. La zona també suportava les instal·lacions ferroviàries de la línia Bilbao-Santurzi, de doble via, així com un aparcament de dissuasió en l’espai entre les vies i el Nerbion.

La localització i el llarg desenvolupament longitudinal dels molls d’Uribitarte posaven de manifest el seu alt valor estratègic com a espai de transició entre la zona del nucli antic, Sendeja i l’eixample, fent possible la connexió a través seu entre les àrees històriques de la vila i la zona de nou desenvolupament urbà d’Abandoibarra; que amb noves dotacions d’equipaments culturals –Palau de Congressos i de la Música i Museu Guggenheim– i d’habitatge constitueix una àrea d’oportunitat per a la configuració futura dels espais urbans de Bilbao.

Descripció

L'obligat manteniment del funcionament de la línia de ferrocarril existent durant un cert temps portà a realitzar el plantejament del projecte en dues fases: la primera inclouria la urbanització entre les vies i el riu, i la segona, la urbanització de la superfície restant, inclosa l’ocupada per les vies. Abans de l’inici de les obres en superfície, es construí un nou col·lector d’aigües residuals fins a la planta depuradora de Galindo. La Unió Europea finançà una part del projecte d’urbanització de la Ribera d’Uribitarte a través dels fons de cohesió per a millores ambientals. L’actuació per a la recuperació dels molls com a zona verda d’ús públic s’inicià amb la urbanització del marge de la Ria, en què es va optar per una configuració d’usos coherent amb la imatge tradicional del Campo de Volantín, al marge oposat del riu, i amb el caràcter històric dels espais portuaris presents a la ciutat.

L’actuació passà per la formalització d’un passeig de ribera tot al llarg del desenvolupament dels antics molls, des del marge esquerre de la Ria fins a tocar del front edificat i entre La Naja i el Museu Guggenheim. La secció del passeig projectat definí cinc àmbits clarament diferenciats: un espai de molls a tocar de la Ria, un passeig arbrat per a vianants mig metre per sobre de l’àmbit dels molls, una zona verda enjardinada central sobre una part de la qual discorre el nou tramvia, un bulevard per a la circulació rodada que, en continuïtat amb el carrer projectat per a la zona d’Abandoibarra, adopta el seu mateix caràcter de vial de baixa velocitat, i una nova vorera de cinc metres a tocar de l’edificació per intensificar l’ús de les plantes baixes amb façana al riu. Les obres també van incloure els entroncaments amb el pont per a vianants construït en els últims anys.

Al perímetre del nou passeig de ribera, els espais de molls foren concebuts com plataformes llises per permetre tant el passeig com les activitats lúdiques vinculades a la immediatesa de l’aigua. Igual com en el passeig existent a la riba oposada, aquesta zona de molls es resolgué de forma diferenciada del tractament formal adoptat en el passeig de vianants, i es va pavimentar amb llambordes de granit negre i tires de marbre blanc. Per tal de qualificar aquest espai, de secció variable, es plantaren dues files d’arbres –plataners i negundos–, a ambdós costats, quan l’existència del moll sota aquest espai ho féu possible; quan no fou així, es disposà una sola fila d’arbres marcant la separació entre el passeig i el tramvia. A llarg del passeig es disposaren petites escales i rampes per resoldre els accessos entre aquest i el moll a diferent nivell. Tant al passeig com a la nova vorera a tocar de l’edificació, el tractament material fou a base de paviments artificials hidràulics i tires de marbre blanc, i les vorades i els ampits es resolgueren amb granet i pedra calcària respectivament.