Estat previ

Al cor de l'antic Port de Londres, autèntic epicentre del comerç mundial en altres temps, els Royal Docks romanien a la zona de l'East-End de la ciutat, abandonats i deserts en la seva immensitat, nuament desproveïts durant anys de la frenètica activitat que els donà forma i els convertí en un veritable centre de vida i treball. Només quatre gegants de ferro, les antigues grues del port, es mantenien al lloc com a testimonis silents d’aquest passat oblidat, juntament amb alguns edificis de les antigues instal·lacions portuàries que s’aguantaven, ara anònims, enmig de la vastitud d’aquest gran espai obert.

Descripció

L'actuació, estretament vinculada a la implantació d’un nou equipament públic a l’extrem nord del moll Victòria, defineix una àmplia zona central; un àmbit de gespa, talment una catifa verda, suaument inclinat vers l’aigua, entre un dels antics magatzems preexistents que es rehabilita i la vora dels molls puntuada per algunes de les velles grues que també s’integren plenament al parc com a referències històriques del seu passat productiu. Aquest àmbit geomètricament verd, apte per al joc, la relaxació o el pícnic, queda flanquejat a ambdós costats per dos passos semicoberts pavimentats amb pedra granítica que menen a un nou passeig paral·lel al moll i habiliten nous recorreguts públics. El cobriment dels passos s’ha resolt amb una coberta en mènsula suportada per uns braços metàl·lics recolzats sobre una seqüència ritmada de pilars pantalla diafragmàtics entre els quals s’han disposat nombrosos bancs que conviden a seure i a passar-s’ho bé observant. L’horitzontalitat d’aquestes arquitectures, materialment i cromàticament molt afinades, tensiona encara més la direccionalitat manifesta d’aquests passos que menen vers el passeig de la riba i dialoga perfectament amb la verticalitat de les velles grues sempre presents.

Tots els àmbits proposats es relacionen amb l’espai verd principal, funcionant com a avantsales al seu entorn amb diferents prestacions específiques per a la gent però participant de la diafanitat general de l’espai i de les vistes al moll i a les restes de la seva vella estructura. Al passeig, una plataforma metàl·lica en voladís sobre l’aigua possibilita la realització d’activitats esportives i la celebració de competicions nàutiques per a animar a la utilització lúdica del riu i reinaugurar la vella relació entre la gent i l’aigua. A la zona nord, un àmbit vestibular al llarg del qual s’han disposat dues fileres de brolladors d’aigua controlats per ordinador i il·luminats a la nit amb fibra òptica relaciona el parc i les entrades dels diferents equipaments que hi són presents amb l’entorn i l’estació de tren lleuger dels Docklands, element fonamental de la nova accessibilitat a la zona. Arran de la presència dels brolladors d’aigua, aquest espai s’ha convertit en una zona lúdica de molt èxit entre els més petits.

Un acurat tractament en els diferents elements vegetals del parc fa que, malgrat no ser excessivament nombrosos –només en una zona s’ha fet una plantació intensiva d’arbres–, aquests tinguin una influència molt positiva en la percepció del conjunt com un entorn amable però que és alhora sofert. Prop del petit bosc triangular, el visitant camina per un camp d’esveltes escultures; pentinades pel vent, unes tiges de fusta i fibra de vidre flexible desapareixen a la nit per esdevenir tan sols punts vermells bellugadissos que floten a l’aire, talment llums de vaixells perduts entre la boira o bengales d’auxili atrapades pel temps.