Estat previ
El perill de ruïna imminent del claustre del Convent de la Trinitat a Toledo va fer aparèixer, ja a mitjan segle XX i després del seu necessari enderrocament, un solar buit a tocar de l'església, que, sense cap pretensió d'esdevenir una plaça, va convertir-se en un indret ocupat pels cotxes amb el nom del carrer contigu, dominat per la visió forçada dels panys murals desvestits del convent, en una perspectiva monumental i inèdita ofegada i desaprofitada per l’ocupació improvisada i anàrquica, però sostinguda en el temps, de la funció d’aparcament.Objecte de la intervenció
El projecte de remodelació de la plaça, juntament amb la construcció de l'edifici de l'Arxiu Municipal, pretén recuperar l'espai segrestat dels cotxes i bastir un edifici-sòcol que ordeni i subratlli els volums de la nau i la cúpula de l'església conferint una escala més assimilable per als vianants del conjunt des de l’espai de la plaça. Alhora, les restes arqueològiques descobertes durant el procés d’execució de les obres són mostrades als vianants a través de tota una sèrie de passos suspesos sobre les estructures del jaciment in situ, configurant una experiència de patis que permeten l’accés a l’arxiu o el retorn a la plaça, a través d’una altra plaça d’entitat menor, en un entorn on aflora la memòria del lloc i on el passeig esdevé històric.Descripció
El projecte conjunt de plaça i arxiu es resolt de manera que el conjunt de l'espai públic en surt clarament reforçat i enriquit. Partint de les antigues traces del claustre enderrocat, l’arxiu es planteja com un edifici adossat a un mur inscrit a l’espai que fa de basament per a la millora de la perspectiva de l’església des de la plaça més exterior, i que separa i amaga alhora un conjunt de recorreguts públics més interiors lligats als accessos al nou arxiu, però que permeten altres trànsits per tot l’entorn en una seqüència de pati-placeta-plaça que reviu experiències espacials naturals de Toledo com a invariants arquitectòniques a recuperar per a les pràctiques presents, i ofereix espais d’exposició i de passeig arqueològic.L’edifici-mur actua de pantalla foradada que separa i relaciona espais públics dimensionalment i perceptivament diferents i esdevé un teló de fons que emfasitza la serenitat dels volums del conjunt del Convent de la Trinitat, permetent alhora una aproximació diferent als espais reconfigurats a ambdós costats.
Valoració
Aquesta intervenció suposa una reflexió sobre la relació entre l'espai públic i les experiències espacials que li són pròpies en funció del context on s'inscriu, així com de la relació de l'espai públic amb els edificis que l'abriguen i li confereixen entitat. Així, esdevé un projecte que no només rescata dels cotxes un espai magníficament situat i el recupera per a la ciutat, sinó que aposta alhora per la voluntat d'intervenir en el teixit urbà amb la mirada atenta al lloc, a les preexistències i a la memòria.Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
