Estat previ

A la meitat del segle XIX, al costat de l´estació de trens de Zuric Nord, es desenvolupà un important nus de comunicacions al mateix temps que s´iniciava la revolució industrial. El 1876, en aquest emplaçament es fundà una fàbrica de maquinària que ràpidament esdevingué una de les empreses més importants d´aquest sector de la ciutat. Al segle XX, el fort creixement econòmic dels anys cinquanta i la inauguració d´un nou aeroport pròxim a l´assentament industrial significaren el seu apogeu i la connexió amb el món exterior de les indústries locals. Amb el creixement de Zuric, la ciutat es fongué amb aquesta colònia industrial mentre es transformava en una metròpolis de les finances i els serveis a escala internacional. Amb l´aparició en escena dels ordinadors als anys seixanta, en paral·lel a l´acceleració dels processos de producció que suposaren, el model industrial tradicional es veié progressivament desplaçat i la conseqüència espacial de tot aquest procés, il·lustrat per la substitució gradual dels obrers (blue collars) per administratius, tècnics, professionals i executius (white collars), es dibuixava terminalment als anys vuitanta en un indret amb immenses naus de producció buides i zones d´emmagatzematge llargament innecessàries i desproveïdes de la intensa activitat passada.

Descripció

Pel al desenvolupament del nou barri Centre Zuric Nord es definiren unes pautes urbanístiques vinculants que constituïren la base per a la planificació i concepció de l´espai públic i privat. A grans línies, aquestes pautes perseguien, d´una banda, el respecte per la particularitat històrica del lloc –les dimensions dels volums de les construccions industrials, l´horitzó de cobertes planes característic o la conservació de les naus susceptibles de ser refuncionalitzades–; de l´altra, la flexibilitat entre el que era definitiu i el que era provisional, donat el llarg termini de realització previst i la barreja d´usos, a fi i efecte de garantir una continuïtat d´utilització en els cicles diari i setmanal.

Els nous espais públics havien de transformar l´escala de les grans esplanades i acostar-la a una lògica més adient per ser viscuda a diari, i es concretaren segons els detallats plans de mobilitat elaborats per a tota la zona. Aquests plans, donada la bona connectivitat del sector a través del transport públic, reduïren l´oferta d´aparcament i definiren una xarxa de camins de vianants i de carrils bici a partir d´un esquema d´espais viaris a on, a excepció dels accessos industrials per al trànsit pesant, aquests fossin realitzats com a espais de tràfic mixt i de baix nivell de velocitat, també en el cas de les vies principals. Els diferents espais de trànsit, llevat dels grans eixos, s´han concretat com a superfícies combinades sense voravies.

L´estructura d´espais públics s´organitzà a partir de zones lliures i espais verds superficials; grans parcs, parcs lineals de connexió dels grans espais i places puntuals o microparcs públics en les zones més denses, per identificar les noves àrees residencials, de treball, de lleure i de trànsit enllaçant-les amb els barris veïns. Com a mesures de compensació ecològica a l´ús intensiu del sector, es preveu l´enjardinament extensiu de les cobertes planes i la conservació i nova creació de superfícies d´urbanització mínima específiques per a la regeneració de la flora i la fauna.

L´any 1996, s´obria al públic el Gustav Ammann Park, un jardí concebut l´any 1942 a l´exterior d´un edifici assistencial de la colònia fabril, conservant-ne en gran mesura l´estat original. L´Oerliker Park, inaugurat l´any 2001, fou el primer dels quatre nous parcs a finalitzar-se, es troba en l´àmbit central de la zona en transformació i és el més gran de tots ells. En la seva realització, s´assumiren les idees expressades pels ciutadans sobre detalls d´equipament durant els tallers participatius celebrats amb joves, jubilats i famílies amb nens. La reconversió en oficina d´atenció al ciutadà d´un edifici de l´antiga fàbrica dinamitza la participació ciutadana en el procés de construcció del nou barri i aglutina la nova població a través dels seus serveis i activitats.

L´Oerliker Park, construït enmig d´un procés de transformació de gran abast, es concretà influït pels paràmetres de temps i canvi i fou concebut més des de la noció de ple i d´estructura que des del concepte de buit, entenent que la limitació espacial del seu àmbit podia no completar-se durant anys. Així el parc nasqué a partir d´una retícula de freixes joves de diferents regions suïsses i europees que amb el temps esdevindran un cos arbrat d´aspecte compacte però cromàticament contrastat. Enmig de la regular trama d´arbres amb tutor, uns pocs elements, però netaments diferenciats d´aquesta plantació extensiva esquitxada per camps de cirerers, estíraxs, paulònies o bedolls, configuren un esquema d´utilització volgudament obert; al centre del parc, un pati de geometria igualment estricte concebut com un indret d´amplitud ofereix una superfície independent per al joc i la trobada, revestida amb tires de fusta de pi oregon del país i pràcticament desproveïda d´elements de mobiliari, a diferència del bosc adolescent, sota el qual es disposaren nombrosos bancs de fusta i gandules. A cavall entre l´estructura arbrada i l´era de fusta, un pavelló serveix, en el seu sentit clàssic, d´abric, escenari o plataforma lúdica per a les festes i actes del nou barri, i presenta amb la seva configuració oberta envers tots els costats una marcada versatilitat. En un extrem de l´esplanada de fusta una font de pedra verda amb jocs i diferents nivells permet gaudir de diverses formes de la companyia de l´aigua. En el sector est del parc, enmig del camp d´arbres, es construí una torre mirador accessible a través d´una escala de cargol que, retorçant-se dins d´un esvelt nucli de formigó blau, permet la visió panoràmica de l´àrea metropolitana tot reinterpretant la verticalitat de les velles xemeneies presents al polígon industrial. La torre oberta al públic està envoltada per una malla transparent d´acer i és de lliure accés.