X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Què és


El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà és una iniciativa del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que, arran de la seva exposició «La reconquesta d’Europa» (1999), va decidir ser testimoni del procés de rehabilitació dels espais públics que té lloc en moltes ciutats europees.

El Premi va néixer amb la finalitat de reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans, com també la seva capacitat de cohesió social. Assumint les ambigüitats inherents a la noció d’espai públic, el Premi és l’únic a Europa que reconeix i promou un espai alhora públic (obert i d’accés universal) i urbà. D’aquesta manera, el Premi es distingeix d’altres iniciatives centrades en la figura de l’arquitecte i dels premis consagrats al paisatge, per posar de relleu el caràcter relacional i cívic de l’espai típicament urbà.

Amb el temps, diverses institucions europees s’han unit al projecte, que actualment ja és coorganitzat per The Architecture Foundation (Londres), l’Architekturzentrum Wien (Viena), la Cité de l’Architecture et du Patrimoine (París), el Museum of Finnish Architecture (Hèlsinki), el Deutsches Architekturmuseum (Frankfurt) i el Museum of Architecture and Design (Ljubljana). Així doncs, al llarg de les set edicions transcorregudes, el Premi s’ha consolidat institucionalment, fet que ha permès també ampliar-ne l’abast geogràfic. En efecte, en l’edició del 2016, va rebre 276 projectes de 33 països europeus (enfront dels 81 de 14 països el 2000), amb la qual cosa s'ha constituit en una finestra de la transformació dels espais públics a Europa i en un termòmetre de les principals preocupacions de les ciutats europees.

El Premi té moltes singularitats. La primera és que es concedeix alhora a l’arquitecte i a l’administració pública (ajuntament o representant polític) que ha pres la decisió política de dur a terme la intervenció i tot sovint també en garanteix el finançament. El caràcter honorífic del Premi és la seva segona singularitat. La tercera és que el Premi no apunta, o, en tot cas no únicament ni de manera prioritària, a les grans actuacions urbanístiques, sinó a les intervencions de cirurgia urbana ―grans o petites― que pretenen abans que res millorar les condicions de vida dels ciutadans. La prioritat s’assigna, doncs, a l’arquitectura amb vocació social abans que no pas a les intervencions amb un èmfasi estètic o espectacular. La quarta singularitat del Premi és la seva vocació clarament europea. En efecte, tot i que preserva les particularitats locals, el Premi procura exalçar els trets comuns de les intervencions urbanístiques al llarg de la geografia europea i intenta així promoure i difondre una certa identitat europea en l’àmbit de l’arquitectura.

Una selecció dels projectes presentats històricament al Premi es conserven a l’Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà i es complementen amb la Biblioteca Urbana, que publica els textos de les conferències de temàtica urbana més significatives que s’han pronunciat al CCCB. El Premi s’inscriu en el marc de la reflexió multidisciplinària i permanent del CCCB sobre ciutat i espai públic.