Projects Frontend Portlet

  • FINALISTA 2018

Creació del Jardí Niel

Toulouse (França), 2018

L’abandonament d’unes antigues casernes militars situades en un petit turó a la riba de la Garona permet a l’Ajuntament adquirir els terrenys per obrir un nou parc urbà.

Estat previ

Al sud de Tolosa de Llenguadoc, un suau turó a la riba del riu Garona, a recer de les inundacions, es va convertir en un lloc d’ocupació constant al llarg de la història de la ciutat. Les excavacions arqueològiques han descobert recentment un jaciment de l’edat del ferro i una zona de fòrum pertanyent a la primera etapa romana. En èpoques posteriors va esdevenir un enclavament militar i va servir de lloc d’observació en la batalla de Tolosa del 1814. Al segle XIX es van construir les casernes Niel, un conjunt format per dos pavellons que flanquegen l’accés i, al costat oposat, l’edifici de l’Estat Major. Les casernes es disposaven linealment als costats laterals al nord i al sud d’una gran plaça d’armes rectangular de 200 x 100 metres de superfície. A mitjan segle XX les casernes van ser abandonades. Defensat per un mur infranquejable, l’indret era vist com un no-lloc urbà i va esdevenir una fractura entre els districtes de postguerra Emphalot i el de Sainte-Agne.

Objecte de la intervenció

Un cop l’indret va ser adquirit per l’ajuntament, va entrar a formar part de la connexió verda urbana que enllaça l’illa de Ramier, els marges del riu Garona i el canal del Midi —declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO—, amb la missió de fer de baula estratègica per a la connectivitat entre barris. El projecte es va proposar aixecar un nou districte residencial que havia d’envoltar un jardí de ciutat. La decisió del municipi va ser mantenir els pavellons d’entrada i l’edifici principal de l’antic conjunt, i fer que la nova edificació ocupés el sòl de les antigues casernes. D’aquesta manera, el concurs convocat per als nous espais públics, així com el procés de participació, va assegurar que el jardí que havia de substituir l’antiga plaça d’Armes es convertís en el més gran del sud de la ciutat, comparable als històrics Jardin des Plantes i el Gran Rond, al centre de la ciutat, o el Compans Caffarelli al nord; quatre parcs que han de ser connectats per camins i vies ciclistes al llarg de les ribes del riu i del canal del Midi. La creació d’aquest «gran oasi» a la ciutat ha estat demanat pels veïns, els quals volien apropiar-se d’un lloc que senten ben a prop gràcies a un canvi d’ús que permetés guanyar un espai verd per a totes les edats. Però hi va haver una restricció de base: en estar pendents les excavacions arqueològiques no es podia aprofundir més de 60 cm. Sota aquest condicionant, el projecte tenia difícil la plantació d’arbrat.

Descripció

Els autors del projecte guanyador del concurs, Michele&Miquel, expliquen la seva proposta en cinc punts principals. El primer, la creació d’una nova topografia que recorda la configuració original del turó i evoca el típic paisatge de la regió de Tolosa. Aquest relleu ondulat vol ser com una capa protectora que preserva els vestigis arqueològics per a les generacions futures. Al mateix temps, la geometria estricta de la plaça d’Armes contrasta amb les diferents elevacions del terreny que comencen amb un moviment suau des de l’entrada al jardí per esdevenir gradualment més altes i acabar formant davant l’edifici antic de l’Estat Major un amfiteatre dominat per una làmina d’aigua que reflecteix la façana i els arbres. El segon punt, un seguit de textures canviants, caracteritza la topografia ondulant gràcies a un rang de materials que van des del mineral fins al vegetal: maó a les valls, prats verds a les zones inclinades i arbres als punts més alts. Sense delimitacions entre materials, els camins fets en maó vagaregen sobre l’herba. En tercer lloc, s’han creat diversos ambients, però, alhora, s’ha reforçat la composició fortament axial del lloc amb la interposició d’un oasi verd a l’àrea central del jardí. En el seu perímetre s’han conservat les alineacions dels grans plàtans que actuen de filtre entre el jardí dels edificis que l’envolten. De fet, els nous arbres plantats han seguit el criteri sostenible d’introduir espècies adaptades al clima local amb un baix consum hídric.

La creació dels ambients porta a un quart punt que ha estat la seqüència de llocs amb diferents usos i atmosferes. De fet, la topografia variable ha generat múltiples espais i petits paisatges i elements com els turons i els bosquets. Les gespes i els camins afavoreixen activitats ben diverses, com ara jocs per als infants, zones esportives en àrees de descans i contemplació. El mobiliari s’ha volgut lleuger i transparent, destinat a ser envaït pel verd. Finalment, el darrer punt té relació amb la consciència d’oportunitats socials i econòmiques derivades del projecte. La topografia accidentada ha utilitzat un volum de 15.000 m3 de terra procedent de les operacions immobiliàries dels voltants, s’ha reciclat l’asfalt de l’antiga plataforma militar i s’ha procurat que el sistema de drenatge permeti una infiltració completa de l’aigua. En relació amb la pavimentació dels camins, s’ha desenvolupat un sistema d’instal·lació ràpida i econòmica basada en una malla metàl·lica que conté els maons vermells d’acord amb les dimensions tradicionals del maó de Tolosa, de 30 x 5 cm. La flexibilitat del sistema en facilita l’adaptació a les ondulacions del sòl i la seva disposició aleatòria ha deixat els buits necessaris per combinar maons i gespa.

Valoració

Una bona caracterització del Jardí Niel és la d’un espai immers en la natura, de múltiples entorns sota un mateix llenguatge afaiçonat per la topografia i els materials que es conjuguen per provocar una sensació d’intervenció senzilla on tot sembla obvi. L’obra va guanyar el 2017 el FAD en la categoria de premi internacional i el jurat que va valorar aleshores el projecte en va destacar les virtuts consistents a haver trobat un equilibri entre l’ús de sistemes industrialitzats i la incorporació del paisatge agrícola característic de la regió. La topografia defineix l’estratègia del projecte per crear experiències espacials diverses i ser un mantell protector a les restes del passat. La natura s’ha introduït en un espai de geometria precisa amb uns valors de morfologia urbanística i ara el jardí en treu un rendiment evident. En definitiva, un projecte intel·ligent en el qual terreny ondulat, vegetació, circulacions, aigua, mobiliari i materials es fusionen en una intervenció encertada. Un resultat d’aparença simple i natural que, tal com asseveren els seus autors, ha triomfat gràcies a la invasió del jardí per part de la canalla i dels ocells.

Teresa Navas


[Darrera actualització: 07/05/2019]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Toulouse
PAÍS: França
INICI DE PROJECTE: 2011
INICI DE LES OBRES: 2014
FI DE LES OBRES: 2016
DIRECCIÓ D'OBRA: Michèle Orliac & Miquel Batlle
CONSTRUCTORA: Razel Bec, Eiffage, C-cube, Techniclimatic, Pépinières du Languedoc
SUPERFÍCIE: 21.000 m²
COST: 3.110.000 €
WEB: www.michele-miquel.com/LE-JARDIN-NIEL-TOULOUSE-France

Crèdits

PROMOTOR:
Mairie de Toulouse

AUTORS:
Miquel BATLLE, Michèle ORLIAC

COL·LABORADORS:
Arquitecto: Alberto Hernández Medina Estructuras: BOMA, SL, Miquel Angel Sala & RObert Brufau Instalaciones: SATEC - BET Infrastructures, fluides, économie de la construction Vegetación: Teresa GALÍ – Arquitectura Agronomía S.L.P.

Documents relacionats