Estat previ
El que avui és una gran avinguda circular que recorre el perímetre del centre de Moscou, al llarg de més de 15 quilòmetres, històricament havia estat l’espai ocupat per les muralles de la ciutat del segle XVII. Després del devastador incendi del 1812, a causa de la invasió de la ciutat per part de l’exèrcit napoleònic, la reconstrucció urbanística de Moscou va transformar el circuit defensiu en una carretera ornamentada amb jardins. A principis del segle XX es va permetre que els habitants de la via poguessin embellir-la amb parterres davant dels edificis, cosa que li va fer merèixer el nom de Ronda Jardí. Però, amb motiu de la gran renovació dels anys trenta sota el Pla General Estalinista, els jardins van ser eliminats. Va ser el primer pas d’un procés que va acabar per suprimir les línies de tramvia i va introduir alineacions d’arbres en unes voreres reduïdes per donar tota la prioritat al cotxe. Durant els anys de la Unió Soviètica la ronda va esdevenir una autopista de gran capacitat dissenyada per a l’automòbil en la qual els passos per a vianants es van soterrar sota la calçada i es va trencar tota referència visual dels seus dos marges. La Ronda Jardí era, alhora, un entorn agressiu i un límit simbòlic de divisió entre el centre històric i la perifèria de Moscou.Objecte de la intervenció
Emmarcat dins el programa governamental anomenat «el meu carrer», posat en marxa des del 2014, el projecte de renovació es va proposar revertir la situació existent d’autopista densa de 14 carrils i de voreres estretes freqüentment utilitzades com a pàrquing vers un carrer digne d’una metròpoli moderna, que valora els espais públics adequats per als vianants i aposta per un sistema de transport públic eficient. El concepte rector va ser conegut com a «100 Jardins de la Ronda Jardí», basat en el desig de restauració de les qualitats històriques heretades que havien estat les responsables del nom donat a la via. Retornar els jardins a la ronda, plantar arbres, limitar la calçada a deu carrils i fer àmplies voreres per als vianants van ser els elements bàsics de la intervenció. A la vegada, era l’ocasió per reintegrar les dues parts de la ciutat, centre i perifèria.Descripció
El projecte va ser dissenyat conjuntament per 18 despatxos d’arquitectura de tot el món amb el propòsit de reunir arquitectes reconeguts internacionalment amb joves arquitectes locals. Però el principi rector va ser obrir-se a la creativitat del talent local amb Strelka KB actuant com a mediador del projecte i, al mateix temps, de consultoria. Per treure partit d’aquesta diversitat de procedències dels tècnics, el projecte es va dividir en diverses línies d’actuació definides inicialment per Strelka Architects. Al llarg de la configuració lineal de la via, es van desenvolupar espais clau que van anar igualment a càrrec tant dels despatxos internacionals com d’arquitectes russos. Aquests espais es van escollir d’acord amb les seves funcions d’ús públic que havien anat emergint prèviament a la renovació, sovint de manera espontània, per tal d’incrementar la intensitat dels usos urbans adquirits. En paral·lel, es va establir la secció de la via per introduir-hi tota la seva complexitat d’usos compartits al llarg de la Ronda, des del transport públic fins al transport privat, l’espai de pàrquing, la zona de vianants, així com les zones tècniques i de serveis en soterrani.Valoració
Hi ha un fet innegable del projecte i n’és el gran impacte en termes d’extensió urbana: 111 hectàrees per crear 13 nous espais públics, implantar 8 noves línies de transport públic i posar en valor 196 elements històrics. També s’han generat 20 noves cruïlles i aquestes han urbanitzat places amb una bona presència del verd, com és el cas particular de l’espai davant de l’estació del metro Krasnye Vorota. L’actuació ha aconseguit retornar a la via la seva antiga glòria de bulevard verd i és ara un espai amable per als que l’habiten i el transiten a peu. La nova Ronda Jardí ha començat a tenir un paper urbà de focus d’atracció de negocis molts diversos. Bancs i oficines estan cedint part de l’espai de les plantes baixes a un bon nombre de noves botigues. La plantació massiva d’arbres ha estabilitzat l’efecte de bombolla climàtica en minimitzar la pols de la calçada i ha contribuït a la generació d’oxigen. Un paviment permeable a base de pedres de granit evita inundacions i millora el drenatge a la vegada que disminueix les conseqüències de l’illa de calor generada tradicionalment per l’asfalt. Finalment, el retorn de la Ronda jardí ha fet del centre històric de la ciutat un lloc més accessible per a tots els ciutadans de Moscou.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 11/12/2019]
