Estat previ
«La bellesa és en el lloc i només necessita ser mostrada». Vlora i, en el seu conjunt, Albània posseeixen una història rica i interessant. Però han estat els esdeveniments dels darrers períodes històrics els que han configurat en bona part el front marítim de Vlora. En un primer moment, les intervencions de l’etapa comunista, més tard, l’expansió de les privatitzacions dutes a terme de manera il·legal durant el postcomunisme i el pobre manteniment practicat víctima de les limitacions financeres del govern van provocar que la bellíssima línia costanera acabés en un estat deplorable sense cap qualitat i fos insegura per als riberencs i els seus usuaris. En el seu segment més oriental, els abocadors incontrolats de deixalles havien envaït els terrenys i contaminat les vores, cosa que obligava els ciutadans a trepar per sobre de les roques i les deixalles per poder arribar al mar. A la vegada, l’erosió estava amenaçant seriosament la platja principal i el recorregut de vianants existent.
Una carretera principal va separar la línia de costa i el mar i durant un temps es va fer la previsió de donar més amplada a la via. El trànsit, caòtic i frenètic, va bloquejar l’accés físic al territori, però també les vistes i, en conseqüència, l’apropiació desitjada de les platges i del tot el conjunt del front costaner.
Objecte de la intervenció
La recuperació del front marítim de Vlora forma part de les actuacions previstes per al desenvolupament de la costa albanesa com a destinació turística dins un model coherent d’economia sostenible. Per aquesta raó, l’agència per al desenvolupament urbà i territorial, Atelier Albania, va convocar un concurs internacional. El finançament dels treballs ha procedit de la Unió Europea, mentre que la coordinació i el cost dels estudis van ser assumits pel Fons de Desenvolupament d’Albània (ADF). Les directrius bàsiques per a la intervenció van apostar per la creació d’una continuïtat al llarg del perfil de la costa amb la inclusió d’espais diferenciats d’acord amb les necessitats expressades pels governs locals i també per part dels ciutadans. Amb aquests paràmetres simples però ben clars el projecte guanyador va proposar la construcció d’un passeig marítim de formigó blanc continu al llarg dels 5 km de la línia de costa. Durant tot el seu recorregut, la plantació d’espècies locals, el conegut pi blanc, havia d’aportar amb un mínim d’esforç un increment de la qualitat espacial del front marítim, amb una operació adreçada a estendre els boscos del voltant vers la costa per crear un conjunt harmoniós i una imatge d’homogeneïtat. El passeig i la línia d’arbres són els elements connectors per a la inclusió d’àrees amb característiques diverses com són platges, àrees d’esports i altres espais públics com parcs i places.
Un aspecte essencial de la proposta de recuperació del front marítim havia de ser la millora de la relació de la ciutat amb el mar. Calia reduir l’amplada de la carretera i introduir-hi molts més passos de vianants per tal de circular més fàcilment entre l’esplanada i els bars i restaurants del costat de la ciutat, i els jardins públics, les platges i la plaça del costat del mar. En termes generals, calia ordenar les vores del mar i, en la mesura del possible, anar creant accessos segurs a l’aigua a partir de diferents formes d’arribar-hi.
Descripció
El passeig de formigó blanc, amb la seva llum particular i les reserves circulars per als arbres, és l’element principal que assegura la continuïtat del projecte. Aquesta franja fina realça les atmosferes diferents que van puntejant la vora del mar. Des del nord, el primer element és una gran plaça que funciona com un nou espai públic per al front marítim de Vlora, el qual, pavimentat en formigó i rajoles de granit en disposició aleatòria, té prou capacitat per allotjar activitats com cinema a l’aire lliure i mercats, entre d’altres. Molt proper a aquest espai hi ha un amfiteatre en una illa sobre el mar en forma de cercle que apareix i desapareix d’acord amb el ritme de les marees i les onades. Una escalinata disposada al llarg de la gran plaça i del parc immediat permet l’accés directe al mar i també la seva contemplació. Ocupant el lloc d’uns antics jardins, el parc és una gran superfície verda amb una xarxa de camins de geometria romboidal que ressegueix la costa, on s’alternen zones d’ombra i zones assolellades juntament amb una àrea de jocs per a infants i espais preparats per a pícnics i barbacoes. El parc condueix a la platja principal de Vlora, que és el punt privilegiat per als banys de sol. Per contra, la platja que s’estén cap al sud esdevé una franja més natural i salvatge gràcies al tractament sinuós del passeig marítim que perd el seu caràcter rectilini per passar a delimitar un seguit de superfícies per a la plantació de pins que envaeixen alternativament l’espai de la platja.A la part final del passeig, l’enderroc d’uns hotels ha permès introduir camps d’esport vora el mar distingits per colors alegres. És en aquest punt del recorregut on es gaudeix de les millors vistes de la costa de Vlora i on es troba el darrer espai públic de la intervenció, una superfície de travertí sobre el mar destinada a la pesca, a qualsevol altre tipus d’esport i també a la relaxació.
Valoració
La intervenció realitzada correspon a la primera fase del projecte que ha servit per recuperar 5 km al llarg de la línia de la costa. Més enllà de la renovació de les platges i de l’extensió dels arbres dels boscos autòctons vers el front marítim, el resultat obtingut es mesura per l’harmonia del conjunt que ha preservat la identitat típica del paisatge mediterrani d’Albània.El projecte ha capgirat l’aspecte de Vlora i ha tret partit de la diversitat d’elements que en formen el front marítim. Aquesta és una declaració que va ser compartida tant pels autors del projecte com pels ciutadans i l’alcalde de la població durant els darrers dies de les obres. Ja des del moment de la seva construcció es va posar de manifest l’energia transformadora del projecte, el qual, si bé és simple en la seva materialització i la seva geometria, per contra, ha generat un fort impacte. Per exemple, ha disparat l’adquisició i l´ús de bicicletes i també ha incrementat l’ús del transport públic. Igualment, ha produït una alça en el valor de la propietat del front marítim que ha revertit en més ingressos municipals en forma de pàrquings de pagament i de concessions de terrasses i de platges. Amb el bon temps els ciutadans de Vlora omplen el passeig de mar i esdeveniments i activitats de tipus molt divers han començat a envair els espais més singulars.
Ara el repte pendent és escometre la segona fase del projecte que ha d’abordar la transformació del port en un espai obert al públic. El disseny implementat, flexible i obert a interpretacions, vol ser un instrument urbanístic amb vocació de model per a la costa d’Albània.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 24/11/2020]
