Estat previ
A principis del segle XVI, el rei Manuel I de Portugal va voler acostar la seva cort al port de Lisboa, centre de l’activitat comercial i industrial d’un imperi marítim que s’estenia pels continents asiàtic, africà i americà. Per aquest motiu, va decidir abandonar el Castell de Sant Jordi, situat al cim del turó de l’Alfama, i erigir a la riba nord del Tajo el Palau de Ribeira. La nova residència reial estava flanquejada per dos espais oberts de primer ordre i igualment abocats al riu. L’un, situat al costat oriental del palau, era la Praça do Comércio —coneguda popularment com el Terreiro do Paço (plaça del Palau)—, insigne porta per on els ambaixadors i monarques estrangers feien entrada a la ciutat. L’altre, aigües avall, era la Ribeira das Naus, una drassana que concentrava el tràfec de mercaders i duaners i on durant segles es van bastir les naus de la flota portuguesa.El Palau de Ribeira desapareixeria durant el devastador terratrèmol de 1755, però tant la Praça do Comércio com la Ribeira das Naus sobreviurien fins avui. La primera, element primordial de la reconstrucció il·lustrada empresa pel marquès de Pombal, constitueix encara el centre neuràlgic i representatiu de la ciutat. La segona, activa com a infraestructura naval fins entrat el segle XX, aniria patint diverses transformacions al llarg del temps. El perfil dentat del front fluvial, caracteritzat pels entrants i sortints dels vells molls, es va anar allisant amb successius rebliments de terra. Més endavant, l’aparició d’una via ràpida de quatre carrils va dividir els terrenys de la Ribeira das Naus en dues parts. A la banda septentrional hi va quedar una zona militar, propietat de la Marina i encerclada per una tanca. La franja riberenca va esdevenir una zona degradada i, fins i tot, considerada com a perillosa. Durant dècades, aquesta marginalitat va contrastar amb la bellesa de les vistes sobre el Tajo i amb la connectivitat estratègica del lloc. En efecte, el tram de riba oferia als vianants un enllaç directe entre la Praça do Comércio i la plaça del Duc de Terceira, sis-cents metres cap a ponent, on hi ha l’estació de Cais do Sodré, que interconnecta línies de ferrocarril, metro, tramvia, autobús i ferri.
Objecte de la intervenció
L’any 1990, una prospecció arqueològica va descobrir dos importants vestigis de les antigues drassanes. Un d’ells, a llevant, era el moll de la Caldeirinha, on hi havia pogut atracar un bon nombre de bucs. L’altre, que va continuar sent excavat el 2002, era un dic sec per a la construcció d’embarcacions de gran eslora. La troballa va ser decisiva per prendre consciència de la importància històrica del lloc i de la necessitat de rescatar-lo de la marginalitat i l’oblit. L’any 2009, l’Ajuntament va decidir destinar gairebé quatre milions d’euros a promoure una intervenció paisatgística que fes evidents les restes arqueològiques, encara parcialment enterrades, i les integrés en un passeig de ribera renovat. Calia que el nou espai públic tragués partit de dues grans potencialitats. En el sentit longitudinal, havia de funcionar com un lloc de pas que enllacés la Praça do Comércio i la plaça del Duc de Terceira. En el sentit transversal, havia de constituir un lloc atractiu que enfortís la relació de Lisboa amb el riu i amb el seu propi passat.Descripció
La primera fase de la intervenció va consistir en l’obertura de l’avinguda Ribeira das Naus, un passeig riberenc que ofereix a ciclistes i vianants la possibilitat de moure’s entre l’estació de Cais do Sodré i la Praça do Comércio. A la banda septentrional del passeig hi ha una via asfaltada per a la circulació lenta de vehicles. Una filera d’arbres que ressegueix el sentit longitudinal del recorregut la separa del passeig per a vianants, pavimentat amb lloses de diabasa. A partir d’un cert moment, aquest paviment es plega formant una graderia que baixa fins al nivell de l’aigua. El conjunt sembla una platja abocada a migdia i al trànsit de vaixells que naveguen pel Tajo. A l’extrem occidental de la graderia hi ha un moll que permet embarcar i desembarcar passatgers.Valoració
En una segona fase encara pendent d’execució, està previst que s’acabi de desenterrar el moll de la Caldeirinha, que queda a la banda interior de la via de trànsit rodat. També es recuperarà el dic sec de les antigues drassanes, que ja està parcialment a la vista. Ambdós vestigis s’integraran en una zona verda que acollirà un centre d’interpretació del desaparegut Palau de Ribeira i que rescatarà de l’oblit un fragment fonamental de la memòria de Lisboa. Mentrestant, el passeig fluvial de la Ribeira das Naus és ja un espai central que ha recuperat la dignitat perduda i que reconcilia la ciutat amb el seu riu.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
