Estat previ
Tot i que, des de mitjan segle XIX, les chitalishta (literalment, en búlgar, «espais de lectura») han tingut un paper cabdal en la preservació i el desenvolupament de la cultura búlgara, aquests centres cívics, que funcionen alhora com a biblioteques, teatres o espais educatius, no sempre han estat ben vistos pel poder. Sota la dominació otomana, ja van ser el bressol de la Renaixença búlgara, moviment cultural que, amb la divulgació d’autors com el monjo Paìsiy Hilendàrski, va contribuir al redescobriment d’una història pròpia i va esperonar una autoconsciència literària que desencadenarien l’emancipació del país. Un segle més tard, durant l’era comunista, les chitalishta sobreviurien a la competència de les «cases del poble», molt més ben finançades per l’Estat, gràcies al seu grau d’arrelament popular i a la seva reputació com a bastions de la cultura lliure.Avui, les chitalishta estan molt menys esteses i perden cada cop més rellevància, en gran part a causa de la manca de suport per part d’una Administració que continua girant-los l’esquena. La xarxa d’espais de lectura destaca per la seva precarietat, realitat que es reflecteix en la dada que tan sols el sis per cent d’aquests equipaments ofereix als seus usuaris connexió a Internet. Això passa malgrat que la seva funció és tan necessària com sempre, ja que, si bé Bulgària ha ostentat tradicionalment un bon nivell educatiu, la quantitat de nens que abandonen l’escola s’ha triplicat des de començaments de segle. A més, és l’estat de la Unió Europea amb menys lectors habituals.
Tot i així, una iniciativa per denunciar i començar a revertir aquesta tendència havia de néixer a Plóvdiv, la segona ciutat més poblada de Bulgària i un dels seus principals centres literaris. Ho faria, precisament, al carrer dedicat al monjo Paìsiy, just davant l’estació generadora que proveeix d’electricitat la xarxa municipal de troleibusos, allà on l’any 1956 va circular el primer d’aquests vehicles. El lloc, adjacent a la zona comercial i més turística de la ciutat, va perdent l’aura bohèmia i impregnada de cultura alternativa que l’havia caracteritzat durant molts anys. N’és testimoni el buit deixat pel tancament d’una emblemàtica llibreria que també duia el nom del monjo historiador.
Objecte de la intervenció
La iniciativa va ser fruit d’un concurs convocat el 2011 per la Open Arts Foundation, una entitat no governamental i sense finalitat de lucre dedicada a la divulgació cultural que, entre altres esdeveniments, promou cada primavera la Nit dels Museus i les Galeries de Plóvdiv. En el context d’aquest festival, el projecte guanyador proposava un espai compartit de lectura que, amb un pressupost de només tres-cents euros, volia reactivar l’activitat cultural del barri. Més que reemplaçar la biblioteca convencional, es tractava de complementar-la i expandir la seva funció aprofitant la visibilitat de l’emplaçament i desafiant els vianants per atreure’ls cap a l’hàbit de la lectura. S’adreçava especialment als més joves, amb una actitud provocadora i alternativa que buscava posar de manifest la necessitat urgent de biblioteques actualitzades i, en general, d’una presa de consciència cap al problema de la manca de lectors. A més, la iniciativa pretenia transcendir el mateix festival perquè els seus benefactors continuessin llegint l’endemà de la Nit.Descripció
La proposta va consistir en la creació d’una biblioteca mòbil a l’interior d’un troleibús que estava fora de servei. Van caldre dos mesos per obtenir el vehicle de les cotxeres municipals, on l’únic futur que l’esperava era ser desballestat. Sortejades les traves burocràtiques per vies poc oficials, el tròlei va ser instal·lat al carrer Paìsiy, on va ser transformat gràcies a la feina voluntària d’una vintena de persones que al llarg de dues setmanes hi van treballar dia i nit. Es van retirar bona part dels seients del vehicle per fer lloc a tres taules d’estudi, diversos punts de lectura i vuit prestatgeries que contenen uns sis-cents volums. El fons era fruit d’una selecció de títols recents d’autors búlgars i estrangers. A la part posterior del tròlei, s’hi va reservar un espai dedicat als més menuts, on jugar, escoltar rondalles i acolorir llibres infantils. L’espai es va equipar amb instal·lacions de llum, Internet i fil musical. A dins, es va renovar el paviment i es van entapissar els tancaments amb fotografies històriques de la ciutat; fora, es va pintar la carrosseria amb colors llampants i s’hi van estampar dissenys amb missatges festius i suggerents.Valoració
Tal com s’havia proposat, la biblioteca mòbil va sobreviure la Nit dels Museus i les Galeries de Plóvdiv. Dos mesos després de la inauguració, però, l’Ajuntament va retirar el vehicle, de nit i sense avís previ, per retornar-lo a la cotxera. Paradoxalment, aquesta manca de sensibilitat per part de les autoritats va completar la capacitat d’aquest insòlit tròlei d’entroncar amb tradició de les chitalishta búlgares. Com elles, aquest espai de lectura compartida, obert a tothom, completament gratuït i independent del poder polític i econòmic, va saber connectar amb la gent, conscient que una cultura lliure, accessible i crítica és un instrument ciutadà imprescindible per a la democràcia. Usat amb intensitat per veïns, estudiants o treballadors que s’hi refugiaven durant la pausa del dinar, el tròlei va tenir tant d’èxit que ha estat convidat a visitar altres localitats. Mentre s’estudia la viabilitat d’aquesta proposta, els promotors estan tramitant amb l’Ajuntament el permís per poder-lo instal·lar de nou, durant la propera primavera, al cor d’un barri que durant un temps massa curt va poder reviure la llibertat de la cultura bohèmia i alternativa.David Bravo Bordas, arquitecte.
[Darrera actualització: 18/06/2018]
