Estat previ
El carrer Saint Blaise recorre el 20è arrondissement de París, un districte caracteritzat per la densitat urbana i la diversitat cultural. El procés de degradació que ha patit aquest eix per a vianants en els darrers anys ha comportat la pèrdua d’usos públics, el tancament de comerços i l’augment de la segregació social i de la inseguretat de la canalla i la gent gran. Al número 56 del mateix carrer hi ha un passatge que va ser barrat als anys vuitanta arran de la construcció d’un bloc residencial. Des de llavors, aquest espai no edificable havia romàs tancat i abandonat.Objecte de la intervenció
En una inusual associació entre administració pública, organitzacions locals, professionals i residents, es va organitzar una consulta oberta per discutir públicament els suggeriments, les possibilitats i els recels que despertava el passatge. D’aquí va sorgir la idea de crear un espai de gestió col·lectiva que pogués allotjar trobades, projeccions, tallers, jocs, intercanvis comercials i activitats que giressin entorn de la gastronomia i l’horticultura.Descripció
Des del primer moment i al llarg d’un procés participatiu continu i obert, es van emprar instal·lacions temporals, dispositius tecnològics i actes col·lectius per donar a conèixer les diferents propostes arquitectòniques i sotmetre-les al judici dels veïns. Aquest sistema de treball, que va comptar amb l’assessorament i la mediació de tècnics especialitzats i va permetre elaborar un projecte alhora rigorós i consensuat, es va perllongar durant les obres de construcció, que van tenir un cost mínim i es van dur a terme amb materials reciclats recollits pels mateixos veïns.El resultat és una construcció de fusta que penja entre els dos edificis que flanquegen el passatge per constituir una llinda entre l’espai públic i un jardí públic de dos-cents metres quadrats. La construcció, que té la coberta enjardinada, conté una oficina verda des d’on es gestionen les activitats pròpies del jardí, que és un hort amb parcel·les de cultiu col·lectiu. El conjunt disposa de panells solars, banys de compost i un sistema de recollida i acumulació d’aigües pluvials, de manera que produeix gairebé tota l’aigua, l’adob, els aliments i l’energia que consumeix.
Valoració
El «Passage 56» reforça la idea que l’espai públic no culmina en la construcció física d’un objecte dissenyat, sinó que es desenvolupa continuadament en una producció social, cultural i política. El teixit social del barri s’ha vist revigoritzat abans, durant i després de la construcció col·lectiva d’aquest lloc de trobada. Aquí, el client no precedeix la intervenció, sinó que emergeix gradualment en el grup d’usuaris que la gestiona, com una prova irrefutable que les pràctiques ecològiques quotidianes poden transformar les actuals relacions espacials i socials en una metròpoli densa i culturalment diversa.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
