Projects Frontend Portlet

  • FINALISTA 2008

Plaça Major: Projecte de pavimentació i urbanització del casc antic

Banyoles (Espanya), 2008

Transformació del nucli antic en zona per a vianants i recuperació de l’antic sistema de recs.

Estat previ

L’any 812, amb la fundació del monestir de Sant Esteve a poc menys d’un quilòmetre de la riba oriental de l’estany de Banyoles, es va construir una important xarxa de canals de reg que portaven l’aigua des de la conca lacustre fins al riu Terri. Aquesta infraestructura va permetre dessecar els aiguamolls que hi havia en aquest emplaçament, i això el va fer apte per a l’explotació agrícola i, posteriorment, per al sorgiment de la ciutat de Banyoles. De fet, la seva trama urbana va seguir obedientment la pauta establerta pels recs, que avui encara queden a la vista en molts carrers del nucli antic. A la seva funció originària com a sistema de reg i de drenatge, s’hi van afegir nous usos, com el de rentar la roba i, amb l’arribada de la indústria, el de proveir fargues, farineres i tallers tèxtils i d’adob de pells. Fins fa poc, el deteriorament del nucli antic, abandonat i envaït pel vehicle privat, es reflectia en l’estat dels recs, que havien passat a formar part del sistema públic de clavegueram.

Objecte de la intervenció

L’any 2003 l’Ajuntament va decidir destinar una inversió de tres milions d’euros al redreçament d’aquesta situació. Partint de la plaça Major, la intervenció havia d’escampar-se en diferents fases per bona part dels carrers i les places del centre fins al monestir, expulsant de tota l’àrea d’actuació el vehicle privat, ennoblint els paviments i restaurant els recs.

Descripció

Les voreres i l’asfalt dels carrers, així com el sauló de les places, va ser substituït per un paviment tessel•lat de lloses de travertí. Aquesta pedra tosca i lleugera, causada per la incrustació de molses i herbes en pedra calcària als llocs d’emergència d’algunes fonts, és molt present al subsòl de Banyoles i és el principal material constructiu dels seus edificis medievals. Al nou paviment, les lloses de travertí es pleguen sobre si mateixes per donar pas als recs, que queden descoberts en alguns trams intermitents. Eventualment, els trams descoberts s’obren en seccions més amples, formant tolls on s’atura l’aigua, ara neta.

Valoració

La substitució d’un paviment pren aquí una dimensió que sobrepassa la de simple actuació de manteniment. Des d’una formalitat plenament contemporània, la intervenció commemora el passat de la ciutat en dues escales de temps. D’una banda, es recupera la seva memòria històrica dignificant la presència de la xarxa de recs i reconeixent-la com a element estructural originari de la seva trama urbana. El travertí emprat unifica i ennobleix el paisatge urbà i emparenta l’espai públic amb els edificis medievals més representatius de la vila. D’altra banda, i en una escala geològica del temps, la complexitat de l’aparell tessel·lat de les lloses dóna al paviment un caire natural, gairebé tel·lúric, efecte que s’amplifica en les interrupcions que donen pas als recs. Com a accidents geològics que sorgeixen sobtadament sobre la continuïtat urbanitzada, aquestes irrupcions d’aigua sobre la terra ens parlen dels antics aiguamolls dessecats per construir la ciutat. Ens parlen de la mateixa formació de l’estany i dels estanyols que, encara avui, es formen al seu voltant quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries dissolen les capes superiors de guixos, donant lloc a sobtats enfonsaments del sòl.

David Bravo Bordas, arquitecte

[Darrera actualització: 02/05/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Banyoles
PAÍS: Espanya
INICI DE PROJECTE: 2003
INICI DE LES OBRES: 2005
FI DE LES OBRES: 2007
SUPERFÍCIE: 6.000 m²
COST: 3.000.000 €

Crèdits

COL·LABORADORS:
Albert Ribera

Documents relacionats