multimedia-frontend Portlet

28 gener 2015

«En les ciutats contemporànies, s’ha perdut la idea d’anonimat»

Entrevista a Marta Segarra

La catedràtica de Literatura francesa i d’Estudis de gènere parla sobre la pèrdua de l’anonimat a les ciutats contemporànies a causa de la sobreexposició a la seguretat, així com dels habitants invisibles de la ciutat: els rodamons.


[Català > Anglès | Durada: 00:07:28]

Espais Compartits va enregistrar aquesta conversa amb Marta Segarra al febrer del 2014, quan la catedràtica va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir-hi una conferència titulada «L’habitació, la casa, el carrer», emmarcada dins el cicle de debats «Ciutat oberta». Segarra explica que, a les ciutats contemporànies, s’ha perdut la idea d’anonimat. En aquest sentit, defensa que la «idea d’espai públic està canviant avui dia perquè els individus hi estem cada cop més exposats», per culpa del fet que cada cop volem sentir-nos més segurs i, per tant, controlar més tot el que passa. Així, perseguint la seguretat entesa com a «immunitat» –concepte encunyat per Derrida–, creem reaccions autoimmunes, «tota una sèrie de reaccions que ens perjudiquen més que no ens protegeixen, o totes dues coses alhora, ens protegeixen tant que ens perjudiquen».

D’altra banda, la catedràtica parla també dels habitants invisibles de la ciutat: els rodamóns, amb els quals convivim i que veiem sense parar-hi esment. I és que, lluny de viure en una ciutat diferent de la nostra com a vegades pensem, hi convivim tant fins al punt que tenen el seu espai privat en l’espai públic.

En escollir el seu espai públic preferit, Segarra s’inclina pels molls que estan al costat del riu Sena, ja que, per a ella, «et transporten en un túnel del temps. Tenen una qualitat d’espai intermedi, d’espai au bord de, en el límit entre l’aigua i la ciutat, que li dóna un toc perillós, ambigu, molt bonic». És l’espai tradicional dels sense llar parisencs (els clochards), i també s’hi concentren actualment els joves de la banlieue que, com que no tenen diners per passar el temps d’oci, l’usen com a espai d’entreteniment. Així, és per a ella «un espai que és com una quinta essència de París, de tots els problemes de la ciutat, però també de tota la seva bellesa i obertura».

Ferran Muñoz Jofre.

També et pot interessar