multimedia-frontend Portlet

12 d’abril 2016

«L’espai públic és una esfera de ressonància»

[Anglès | 00:02:34]

El sociòleg i politòleg alemany explica com els espais públics són fonamentals tant per la salut democràtica de l’esfera política, com pel creixement individual dels ciutadans i el desenvolupament de les seves veus crítiques.

El passat 7 de març, el sociòleg i politòleg alemany Hartmut Rosa  ens va explicar les seves perspectives sobre l’espai públic. Rosa va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en el cicle de conferències «El nostre temps», on presentà les seves tesis sobre la realitat de les nostres «vides accelerades».

Segons Rosa, la rellevància de l’espai públic rau tant en l’esfera política com en la vida individual. És per això que el sociòleg, fent ús de la metàfora musical concep l’espai públic com una «esfera de ressonància» que dóna oportunitats a l’expressió de les veus individuals i com aquestes, a la vegada, s’enriqueixen de la ressonància de les altres veus que escolten, creant així una harmonia, «una democràcia musical on les veus es transformen per tal de crear una simfonia». Sent conscient de la seva visió idealitzada de l’espai públic, Rosa ens transmet la idea d’espai públic com a esfera on la ciutadania es desenvolupa en la creació d’allò comú, però on es produeixen també un creixement i desenvolupament personal, de l’individu privat que s’expressa cap a l’exterior i torna la seva veu crítica, confrontant-la amb la resta de veus individuals.

Rosa considera que els campus universitaris són espais públics crucials que cal preservar. El campus universitari no només és un espai on neixen i s’aprenen idees i expressions artístiques; és també un espai trobada, on els estudiants posen a prova i desenvolupen la seva veu i demanen una resposta. Per això Rosa és contrari als qui consideren que les plataformes d’aprenentatge a distància poden oferir els mateixos resultats educatius que els campus convencionals o, fins i tot, més eficients. Fent referència al potencial transformador dels campus universitaris, l’autor conclou que «la societat pot ser renovada, reformada i rebre un impuls creatiu gràcies a un entorn com aquest».

També et pot interessar