multimedia-frontend Portlet

14 maig 2015

«L’espai públic inclou la natura, i cal recuperar la simbiosi entre aquesta i la humanitat»

Entrevista a Montserrat Guibernau

La politòloga catalana parla de la importància de l’espai públic i de la necessitat de veure’ns a nosaltres mateixos com a éssers integrats en un medi més gran. Els seus espais públics preferits són aquells plens de vida i llum, punts de trobada on es comparteix l’espai.


[Anglès | Durada: 00:03:59]

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Montserrat Guibernau al març del 2015, quan la sociòloga va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir-hi la conferència «Sobirania i Estat», dins el cicle «Debat de Barcelona 2015 - Prendre la paraula». La politòloga catalana creu que l’espai públic és important perquè és aquella àrea «on la gent comparteix els seus pensaments, duu els seus fills i filles a jugar, però també un espai de confiança entre les persones en un ambient específic».

Guibernau destaca, a més, que és un espai de trobada, «d’experiències personals, on no només et trobes amb els amics, sinó també amb gent nova: forasters, estrangers o turistes»; un espai d’on tots ens enduem una imatge, un record específic que convertirà aquest espai en especial.

Des d’un punt de vista més essencialista, afirma que «l’espai públic inclou la natura, i cal recuperar la simbiosi entre aquesta i la humanitat, l’experiència humana i el pensar sobre nosaltres mateixos com a éssers integrats en un medi més gran». Un medi on conviuen diferències sociològiques, però on també hi ha diferents aproximacions a la vida, un clima determinat i les diferents possibilitats que ofereix la vida en comú.

Finalment, Guibernau escull dos espais públics preferits. D’una banda, la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, on «durant el Carnaval, hi ha batalles de caramels massives entre la gent», una celebració de vida i llum, plena de color. D’altra banda, escull també la Piazza della Signoria de Venècia, on «la combinació entre el mar, la plaça, la música i els diferents tipus de persones que comparteixen l’espai ofereix una imatge que automàticament em fa feliç».

Ferran Muñoz Jofre.

També et pot interessar