multimedia-frontend Portlet

26 juny 2015

«La plaça és tradicionalment commemorativa, no està feta per a discussions globals.»

Entrevista amb Dipesh Chakrabarty

El teòric del postcolonialisme i de la modernitat exposa com considera els espais públics i de la necessitat de debatre-hi els nous assumptes globals. Parla també d’un emblemàtic espai de Calcuta, l’Esplanade, com el seu espai públic preferit.


[Anglès | Durada: 00:04:30]

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Dipesh Chakrabarty el juny del 2015, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en la seva conferència «La condició humana de l’Antropocè». Chakrabarty pensa en l’espai públic tradicional, com la plaça europea, com un lloc de reivindicacions, històries i esdeveniments locals. Tot i reconèixer que són espais amb gran dinamisme i que responen a la definició de públic, creu que no són els llocs on actualment es poden debatre assumptes globals.

Per argumentar aquesta atrevida afirmació, Chakrabarty pensa més en institucions obertes – i ho exemplifica amb el CCCB, en aquest cas – com a lloc on els afers de la globalitat, dels problemes que afecten a tot el món i només als entorns locals, poden ser debatuts, i on experts i població poden tenir un punt de trobada per tal d’intercanviar coneixements i explicacions.

Per acabar, el Físic i Doctor en Història parla del seu espai preferit: Es tracta de l’”Esplanade” de l’època de la seva infància: Un gran espai públic amb un petit parc, on els tramvies de Calcuta, Bengala, canviaven de sentit de circulació. Per Chakrabarty, al lloc hi destacava la pluralitat, la diversitat d’activitats, talment com si l’indret fos un gran escenari i l’espectador pogués enfocar al seu gust mostres de la societat de la ciutat.

També et pot interessar