Malgrat les contínues privatitzacions, el món dels elements —aigua, terra, aire i foc— es resisteix a l’apropiació. El tret distintiu n’és, precisament, el caràcter públic. Entre els elements clàssics, el foc manté una relació especial amb l’esfera pública: fa visibles els éssers i els vivifica amb la seva calor.
Al llarg de diverses tradicions culturals, els antics consideraven el Sol com una condensació de foc celeste i com l’ull diví al cel (o, de vegades, l’ull d’un animal còsmic gegantí a l’origen de l’univers), que observava els esdeveniments i els conferia visibilitat. Al mateix temps, l’esfera pública, més que no pas un espai plenament il·luminat, és una zona de clarobscurs. Preservar-ne i nodrir-ne l’opacitat de vegades podria ser tan vital com insistir en els ideals de transparència, universalitat i igualtat d’accés.
En desplegar aquesta paradoxa, el filòsof Michael Marder reflexiona, en aquesta sessió, sobre el caràcter públic del Sol i de la llum i n’explora el vincle amb l’esfera pública i política.
Preus
3 € Gratuït - Amics del CCCB, aturats, Carnet de docent de la Generalitat, jubilats amb la Targeta Rosa.
