Format per la fotògrafa Berta Tiana Alsina, i els geògrafs Maties Serracant Camps i Bernat Lladó Mas, (Sa)badall és un col•lectiu que explora les noves realitats geogràfiques de l'espai urbà i del territori. A través d'una mirada pausada i crítica, barrejant formats i llenguatges diversos, el col•lectiu pretén posar de relleu algunes de les dinàmiques urbanes i territorials contemporànies a fi proporcionar les bases per generar debats i reflexions al voltant de les mateixes. El primer projecte del col•lectiu ha estat l'exposició Urbanoporosi. Sabadell i els silencis urbans, realitzada amb el suport econòmic i institucional de l'Alliance Française de Sabadell.

El projecte Urbanoporosi s'inicià al 2009. Desprès d'observar la proliferació d'espais abandonats, en desús, infrautilitzats, tancats o buits de la ciutat de Sabadell, s'inicià una recerca sistemàtica de tots ells seguint alguns criteris. El primer d'ells fou paisatgístic - registrar aquells espais buits que més es veuen a peu pla-- , és a dir, situant-nos en el punt de vista d'un vianant ideal i, per tant, els més visibles des de l'espai públic. Per això l'arxiu només inclou les façanes de la ciutat (plantes baixes, locals comercials, solars, antics vapors, etc.). El segon criteri era urbà: centrar-se, sobretot, en els buits de la ciutat consolidada, i només registrar de forma marginal l'espai infrautilitzat fruit dels creixements urbanístics més recents. Una part important de la recerca es feu per mitjà de treball de camp, sobretot a peu; caminar per la ciutat com un instrument per reconèixer i valorar algunes de les actuals lògiques urbanes forma part del projecte artístic-geogràfic del col•lectiu.

Un cop creat l'arxiu, format avui en dia per unes 1000 fotografies, la majoria de les quals georeferenciades, se n'editaren una cinquantena per tal d'exposar-les públicament. Totes les fotografies comparteixen uns criteris formals homogenis; no només representen la realitat sinó que produeixen “estats d'ànim”. La imatge fotogràfica és el primer dels quatre llenguatges utilitzats a l'exposició Urbanoporosi. Sabadell i els silencis urbans. El segon és el llenguatge cartogràfic. A partir d'una cartografia de base cadastral s'han localitzat la majoria de parcel•les que reunien els criteris més amunt esmentats. S'han elaborat dos mapes: un mapa que recull la tipologia també utilitzada per agrupar les fotografies, i un altre que nomes representa les “taques” ocupades per aquests espais buits; aquest darrer, ubicat al terra de la sala d'exposició, si bé sacrifica part dels codis cartogràfics establerts, permet fer-se una imatge global i sintètica de l'abast del fenomen. Un tercer llenguatge és un document fílmic. Per tal d'introduir “moviment” en una representació de per si estàtica (fotografia, cartografia), s'ha registrat per mitja del vídeo un recorregut que mostra les vies i les àrees de la ciutat amb una densitat major d'espais buits. Finalment, l'exposició també recull alguns textos propis i cites d'altri que, d'una manera o altra, són coherents amb el discurs general del projecte I que permeten ampliar el sentit del mateix.

El projecte, però, no s'esgota a l'interior de la sala d'exposicions. Vol crear a partir de l'exposició un espai públic, és a dir, un context on reunir-se per reflexionar no només sobre la qüestió de l'abandonament urbà, sinó també sobre el projecte polític de la ciutat futura. Per això al voltant d'Urbanoporosi s'han organitzat itineraris i intervencions (per part d'altres col•lectius de la ciutat) i debats.