Arquitecte. President del jurat del Premi el 2008.

Arquitecte i urbanista de relleu internacional, Manuel de Solà-Morales (1939-2012) ha estat una veu de referència sobre l’evolució de l’espai urbà i l’arquitectura contemporània. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard, va destacar també en el vessant teòric i docent. Catedràtic d’Urbanisme a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fundador i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona des de la seva creació l’any 1968, va ser director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona entre 1994 i 1998. També va impartir cursos de disseny urbà a nombroses universitats d’arreu del món, i va rebre diversos premis i reconeixements a nivell nacional i internacional.

Autor de múltiples estudis, articles i exposicions de l’àmbit nacional i internacional, va ser també editor de diverses col·leccions i de revistes d’arquitectura. Va ser autor de nombrosos llibres, entre d’altres Cerdà-Eixample (Edicions UPC, 2010), Urbanitat Capil·lar (Lunwerg, 2009), De cosas urbanas (Gustavo Gili, 2008) i Deu lliçons sobre Barcelona. Ten Lessons on Barcelona (COAC, 2008).

La tasca del seu despatx professional ha estat molt influent en l’urbanisme de Barcelona, especialment durant els Jocs Olímpics i en la transformació del front marítim amb la realització del Moll de la Fusta. També cal destacar la construcció del centre l’Illa Diagonal amb Rafael Moneo, i els projectes que realitzà en d’altres ciutats europees com ara la revitalització del front atlàntic de Porto, la transformació de l’àrea portuària de Saint-Nazaire, a la Bretanya francesa, i l’estació intermodal de Lovaina, a Bèlgica.

Última actualització: gener 2019