Tramvia

estat anterior

El juliol de 1892 s'inaugurà la línia nord Ademús-Grau, coneguda com el "trenet", de l'antiga xarxa de ferrocarrils de via estreta. Atès que transcorria per zones d’horta, en aquell moment no obstaculitzava el creixement de la ciutat, però amb el pas dels anys la ciutat es va estendre cap al nord i les vies van esdevenir el fil conductor del desenvolupament urbà fins que, desintegrat de la ciutat, el ferrocarril va produir un efecte barrera. La línia, tancada per tots dos costats, només es podia travessar per passos a nivell amb barreres; als anys vuitanta encara hi havia trenta passos a nivell als 9,8 km de recorregut. L’antiga i obsoleta línia va ser clausurada el 1989 per manca de rendibilitat. El creixement d’aquesta zona s’havia vist frenat, i el sector havia esdevingut perifèric, marginal, desurbanitzat i desproveït de serveis públics.

objecte de la intervenció

L'objectiu principal de l'Ajuntament de València fou, per una banda, afavorir el creixement de la part nord de la ciutat i, per una altra, resoldre la creixent demanda de transport públic en aquesta zona, completament desatesa. Per aquest motiu sorgí la necessitat de renovar l'antiga línia fèrria mitjançant un sistema de transport públic integrat a la ciutat, eficaç, d'una capacitat mitjana i no contaminant. Els estudis de demanda potencial van inclinar-se per l’opció del tramvia, ja que no justificaven ni a curt ni a llarg termini la implantació d’un metro convencional i tanmateix les necessitats superaven la capacitat d’un servei d’autobusos.

descripció

El tramvia recorre l'antiga línia de ferrocarril de via estreta pel nord de la ciutat, creuant el centre històric pel bulevard del Pont de Fusta i la Universitat Politècnica fins a arribar al mar. La nova línia, de doble via, disposa de 21 parades amb andanes a nivell –de 60 m de longitud– amb rampes d’accés laterals (accés a disminuïts). Les estacions estan separades per una distància mitjana de 500 m; la velocitat mitjana és de 20 km/h i la capacitat, de 85 seients i 136 viatgers de peu. La freqüència de pas els dies feiners és de 8 minuts, que es redueixen progressivament fins a 5 minuts fins a arribar a una oferta de 2.400 viatgers l’hora en cada sentit. Quant a la intervenció urbanística, s’ha millorat la xarxa general d’infraestructures (sanejament, aigua etc.) i s’hi han incorporat un nou enllumenat, camins de vianants, mobiliari urbà, aparcaments, elements de jardineria, paviments i zones verdes (plantació de 2.600 arbres). L’element més singular, per la seva estratègica posició –al centre de la ciutat– ha estat el tractament donat a la zona de l’estació del Pont de Fusta: s’hi ha creat un bulevard de 700 m de longitud per 20 m d’amplada, amb grans marquesines, estanys que flanquegen el pas central a les andanes, places, rotondes, zones enjardinades i tractament específic de l’estació com a edifici representatiu amb façana al Túria.

valoració

La notable intervenció urbanística als barris afectats ha representat el pas d'un espai residual a una via per a vianants i residencial, amb una inversió del 25% del cost total de la implantació del tramvia. L'experiència, per ara pionera i l'única completada a l'Estat espanyol, constitueix un exemple de millora ambiental i social local, i alhora dóna valor a un mitjà de transport no contaminant, segur i eficient, com és el tramvia. El tramvia de València forma part d'un pla d'ampliació del metro com a millora, reformulació i extensió de la xarxa de ferrocarrils de via estreta gestionada per la Generalitat Valenciana. En contemplar la urbanització a banda i banda de la via, la introducció de la línia ha representat la millora de l'habitabilitat i la revifada urbanística d'un seguit de zones degradades i marginades a causa de l'obsoleta explotació ferroviària anterior. També cal comentar la immediata connexió del tramvia amb les línies 1 i 2 del metro, que comparteixen andana a l'estació d'Ademús.

Albert García Espuche, arquitecte