Plages Gaston Defferre

estat anterior

Marsella, metròpoli de més d'un milió d'habitants, es troba en un indret privilegiat, en una gran badia marítima de formació rocallosa. Paradoxalment, aquesta ciutat de mar i la seva rodalia –pels volts de 40 km– no havien disposat, per causa de la seva configuració topogràfica, de grans extensions de platja per a l’ús dels ciutadans. A més a més, la costa havia anat patint un progressiu procés de contaminació per causa de l’absència de tractament de les aigües residuals, especialment a la zona més accessible de la badia marsellesa, a la sortida de la plana al·luvial partida per la desembocadura de l'Huveaune al sud de la ciutat. Aquí la franja costanera es reduïa a una estretíssima platja adossada a un passeig de doble circulació envaït per la sorra. Contràriament, la zona nord de la badia, menys accessible, va ser utilitzada per a la construcció, al segle XIX, d’un port comercial.

objecte de la intervenció

Aquesta problemàtica ja va portar a plantejar el 1973 la necessitat d'emprendre una ambiciosa actuació de recuperació del litoral sud marsellès, promoguda per l'Ajuntament de la ciutat i l'equip de Gaston Defferre. En primera instància, calia terraplenar aquesta plana fluvial poc profunda i desviar l'Huveaune. Així s’hi podrien crear noves platges, una zona d’aprenentatge de vela, un seguit de parcs públics i zones de lleure, si es resolia eficaçment el problema de la contaminació de les aigües i s’utilitzava racionalment el material de rebuig de l’emissari (per on es va fer desviar el riu) i els de la construcció del metro. Amb aquest ambiciós programa per endavant, es va formar sota els auspicis del Secretariat General per l’Expansió un equip multidisciplinar de treball al mateix temps que els habitants i les associacions ciutadanes van iniciar un procés de concertació amb les autoritats per tal de definir els aspectes pedagògics, esportius i culturals del projecte.

descripció

Després del desviament de l'Huveaune, els treballs van començar el 1975. Dos anys més tard es va inaugurar la primera platja i les diverses realitzacions es van anar succeint en diverses fases el 1986, el 1991 i el 1995. La formalització del projecte s’ha basat en la neteja de la rada sud de la ciutat i la regeneració natural de les aigües: s´ha guanyat gairebé 50 ha de terrenys terraplenats tot creant una nova extensió de 3 km de platges protegides de les grans onades i dels vents. Quant a l’aspecte paisatgístic s’ha parat molt de compte a no obstaculitzar la panoràmica sobre el mar i a relacionar respectuosament la nova intervenció amb la trama existent. També s’ha arranjat i engrandit la base nàutica municipal del nord de la zona, s’ha iniciat una reinstal·lació de cables submarins internacionals i el manteniment del subsòl marí. Tot això s’ha traduït en la creació de 33 ha de parcs voramar i 9 ha de platja (3 km lineals) distribuïdes en set noves platges d’ús ciutadà (de nord a sud: Plage du Petit Roucas-Blanc, Plage du Grand Roucas-Blanc, Plage du Prado, Plage des Veliplanchistes, Plage de Borely, Plage de Bonneveine i Plage de la Vieille Chapelle). Totes aquestes grans àrees de platja i lleure estan dotades de zones d’aparcament, serveis públics, zones de jocs i escultures lúdiques.

valoració

La recuperació del litoral sud marsellès ha estat un procés llarg i costós per causa del seu abast i complexitat (condicionants climàtics i topogràfics existents), motiu pel qual encara no ha estat finalitzat completament, ja que manca recuperar la platja de Point Rouge (la darrera platja projectada més al sud). La intervenció ha sabut crear un tapís vegetal voramar especialment dissenyat per mantenir-ne les qualitats (cada nit es rega per un sistema de telecomandament) i per suportar una freqüentació important. La regeneració de la fauna i la flora ha estat possible gràcies a la presència dels dics i a la creació d'una estació depuradora d'aigües residuals. Però, sens dubte, l'aspecte més notable i positiu que cal remarcar prové de la gran acceptació i utilització d'aquest "paisatge inventat": 1,4 milions d'usuaris el 1986 i 3,5 milions el 1994. Aquests usuaris provenen de tots els barris de la ciutat, es tracta d'un públic variat, ja que afavorint l'accés a ciutadans provinents de zones més allunyades, s'ha creat un servei especial d'autobusos.

Albert García Espuche, arquitecte