Parc Saint - Pierre

estat anterior

Al mateix centre urbà d'Amiens l'espai del futur parc era un antic camp on s’havien situat alguns equipaments industrials de la ciutat. Abans de la intervenció, la superfície es veia ocupada en part per camps de tennis i de modelisme, i càmpings, sense cap equipament destinat a la ciutat. El solar, a més, era voltat d’hortets (hortillonages) que componien una geometria de parcel·les llargues i estretes que emergien de l’aigua a resultat de l’antiga extracció de turba. L’estany de Saint-Pierre, a l’extrem que afronta el centre històric, rebia originalment les aigües del Somme, del qual, però, havia quedat totalment desconnectat. Per tot plegat, l’actuació havia de centrar-se en la rehabilitació de les zones naturals que constituïen més d’una tercera part dels espais del sector.

objecte de la intervenció

L'objectiu bàsic fou la creació d'un parc d'una vintena d'hectàrees al cor urbà. Aquest parc havia d’esdevenir un gran espai de lleure al centre de la ciutat, adreçat tant als ciutadans com als turistes i amb una clara vocació multifuncional: espai ecològic, espai quotidià i lúdic, espai obert i accessible per a la ciutat i per als habitants dels barris dels voltants, i restabliment de la connexió amb els petits horts. Però, especialment, la intervenció havia de remarcar el potencial paisatgístic del lloc: la vegetació, l’aigua i la ciutat, tot reforçant el concepte tradicional d’Amiens com a ciutat "verda" i "blava".

descripció

El disseny del parc s'origina en la forma en què s’implanta territorialment el Somme, que es divideix en múltiples braços i canals, tant de reg com de transport, i crea un paisatge de terres pantanoses. El riu és, doncs, l’element que més clarament identifica el parc i l’estany només n’és una derivació; per això, el límit nord-oest de l’estany es caracteritza per una xarxa formada per ramificacions de terra i aigua que s’acaba esvaint en la làmina d’aigua del mateix estany. L’anomenada "Promenade des Jours", avinguda pavimentada de 620 m de longitud, actua com a eix vertebrador del parc en sentit est-oest i permet de descobrir-hi el tractament paisatgístic descrit i els jardins aquàtics, que són una evocació dels hortillonages, al mateix temps que ofereix una perspectiva de la catedral d’Amiens. Un altre eix de recorregut nord-sud introdueix els altres espais del parc, com la gran superfície de jocs i, finalment, els jardins familiars compostos de petites parcel·les que són llogades per a la pràctica de la jardineria. El paper del parc com a lligam dels diferents barris perifèrics es demostra en el tractament que n’han rebut les vores. La passarel·la sobre el canal de la Somme que connecta el barri de Saint-Leu amb el parc n’és el millor exemple.

valoració

Des del moment de la inauguració, els habitants d'Amiens van prendre possessió del nou espai públic. El parc ha aconseguit vertebrar els diferents barris de centre (Saint-Leu i les universitats) i la zona dels hortillonnages tot facilitant l'apropament dels barris perifèrics del nord de la ciutat i reviscolant el centre històric com a focus d'atracció turística. Al mateix temps ha recuperat un espai natural urbà dins la vall del Somme.

Albert García Espuche, arquitecte