Parc Georges-Pompidou

estat anterior

El parc es troba aproximadament al centre de la perifèria de Grenoble, a l'espai ocupat per les antigues casernes militars Reynies-Bayard, les quals ocupaven 12 ha entre els carrers del Général Mangin i Léo Lagrange; a l'est, a tocar de l’antic recinte, passava la línia ferroviària SNCF, paral·lela al carrer Général Mangin. Aquests dos elements, la instal·lació militar i la via fèrria, creaven un insuperable efecte barrera que segregava els barris limítrofs.

objecte de la intervenció

La desafectació parcial de l'empresa ferroviària i l'abandonament de les casernes van produir la necessitat d'un replantejament urbanístic per a aquest sector que afavorís sobretot la reordenació del teixit de relacions internes del teixit urbà i al mateix temps l'entorn paisatgístic. Així, el 1985 l’Ajuntament proposà la creació d’un parc públic entès com un espai de connectivitat i sutura entre barris existents.

descripció

Grenoble es troba en una fondalada, fet que la converteix en el municipi més pla de tot el país malgrat que gaudeix de la fantàstica i elevada presència dels Alps a l'horitzó. Aquest fet i la necessitat d’organitzar el parc internament per connectar els barris del voltant van imposar la lògica del traçat més curt entre dos punts perllongant el teixit viari marcat per l’estructura original de la ciutat. D’aquesta manera es crearen un seguit de línies diagonals que en introduir-se en l’antiga trama ortogonal, hereva de les antigues construccions militars, en dinamitzava l’espai interior. A banda del traçat de camins, la circulació natural del parc també ve donada per la presència de la vegetació: s’ha conservat bona part de la vegetació que ja hi havia a les antigues casernes. El parc disposa de grans superfícies verdes (gespa), espais lúdics i mobiliari funcional. Cal remarcar especialment la incorporació de diferents estanys d’aigua, disposats segons la lògica de comunicació dels alineaments existents. A la zona central del parc hi ha l’estany més original: es tracta d’una combinació d’elements de contorns rectes i curvilinis que recorre bona part del recinte d’est a oest.

valoració

El parc es pot considerar fruït d'una intervenció subtil sobre el medi, ja que ha sabut potenciar la relació de la ciutat amb el seu entorn panoràmic. Al mateix temps, ha aconseguit cosir, mitjançant la recuperació d'un espai públic per als ciutadans, dos teixits urbans divorciats per la incoherència del desenvolupament constructiu del passat. Cal esmentar, a més, que dins el recinte del parc s'incorpora un nou equipament per a la ciutat: el Palau d'Esports de Grenoble.

Albert García Espuche, arquitecte