Cours des Cinquante Otages

estat anterior

El Cours des Cinquante Otages es configurà com l'avinguda principal del centre de Nantes als anys 30, quan l'antic braç del riu Erdre, que vorejava la ciutat medieval i confluïa amb el Loira, fou terraplenat. Amb aquesta operació de guanyar terreny als llits fluvials, que afectà igualment altres zones del nucli central urbà, Nantes augmentà la seva xarxa de carrers, que al llarg del temps es convertiren en els eixos fonamentals de la circulació rodada. A la dècada dels vuitanta, el Cours presentava una secció de vuit línies de trànsit on l’automòbil era el mitjà de transport protagonista. L’avinguda havia esdevingut una veritable autopista urbana i el seu efecte de barrera havia provocat una total segregació dels dos nuclis que formen la ciutat antiga, és a dir, el cor medieval i la ciutat del segle XVIII.

objecte de la intervenció

La necessitat de reorganitzar el Cours des Cinquante Otages s'inscrigué en el programa denominat una "Nova centralitat per a Nantes", que inaugurava unes noves bases de reflexió sobre la intervenció al centre ciutat. A més del Cours, el programa incloïa un conjunt d'alt valor patrimonial com és l'Île Feydeau i, cap a l'oest, l’espai de la Petite Hollande. Els objectius fonamentals eren recuperar els valors de centralitat d’uns espais escanyats per la circulació automobilística, potenciar el transport públic i reconquerir els espais per al vianant. Calia, doncs, retrobar un espai públic que permetés l’equilibri entre els diversos mitjans de desplaçament i possibilités una comunicació transversal dels vianants entre els dos barris del casc antic. La decisió de fer passar la segona línia del tramvia sobre el Cours fou un dels factors principals de la remodelació, ja que implicava apostar definitivament per un transport públic no gens contaminant amb la capacitat d’integrar-se perfectament en les millores d’espai públic programades. Al mateix temps, la segona línia del tramvia feia possible la connexió de zones perifèriques amb el centre de la ciutat, és a dir, des de la zona sud, a Rézé, fins a la zona nord tot passant per la ciutat universitària.

descripció

El projecte guanyador del concurs per a la remodelació de l'avinguda es proposà la creació d’un ampli parc urbà al centre de Nantes, el qual s’ha d’estendre temps a venir des del Loira fins a la zona del castell dels ducs de Bretanya i on l’Île Feydeau ha d’integrar-se dins una "illa verda". El Cours va ser considerat un "passeig magnífic", les dimensions del qual permeten àmpliament la convivència entre vianants, bicicletes, tramvia, línies d’autobús i cotxes.

A la secció del Cours l’espai reservat a la circulació d’automòbils i d’autobusos s’ha vist reduït a una amplada de 12 metres, amb una resolució de les cruïlles a partir de dobles rotondes de circulació que permeten la fluïdesa del trànsit, però que tenen un clar paper moderador de la velocitat, limitada dins el concepte de "zona 30 km/h".

L’espai dels vianants són dues àmplies voreres a banda i banda de l’avinguda i s’ha facilitat la mobilitat transversal a partir de passos que donen prioritat a la circulació dels vianants. El tramvia, que transcorre pel costat oest del Cours, comparteix espai amb els vianants sense cap element que el separi, fet que permet un tractament totalment integrat amb la zona de vianants. Un alineament de til·lers voreja el recorregut del tramvia pel sector oest, mentre que conjunts de quatre magnoliers fiten la passejada pel costat est. La major amplada de la part final de l’avinguda vers el nord ha permès d’inserir-hi un jardí lineal. La pavimentació és un enllosat de granit gris i tramat amb llosa blanca, i el mobiliari urbà ha estat específicament dissenyat per al Cours, amb una il·luminació de llum blanca que banya tota l’avinguda d’una manera homogènia.

valoració

El resultat és un espai de qualitat que ha reequilibrat els usos per a la convivència dels diversos mitjans de desplaçament. Cal remarcar la importància del projecte en el disseny del Cours, és a dir, en el tractament acurat dels materials i de les solucions adoptades en la definició del nou espai. Tanmateix cal remarcar la reintroducció del tramvia com a mitjà de canvi i regeneració dels espais públics a les ciutats. Aquest aspecte no es limità a l'espai del Cours sinó que també afectà els espais de les zones perifèriques per on transcorre la segona línia del tramvia, com ara la Place du Château, al municipi de Rézé, l'espai Pirmil, el Quai de Versailles, i igualment ha afavorit la creació d'espais d'intercanvi modal (aparcaments a les entrades de la ciutat, relació amb línies d'autobusos... ).

El futur de Nantes implica continuar el projecte que guanyà el concurs per reestructurar el centre històric i consolidar el tramvia com a nou mitjà de transport amb la implantació de la tercera línia cap a l'any 2000.