Espace République

estat anterior

A Lió, la Rue de la République és l'artèria principal al sector de la península que formen els rius Roine i Saona al seu pas pel centre de la ciutat. Com a moltes altres ciutats franceses, l'avinguda fou oberta a mitjan segle XIX sota Napoleó III amb el nom de Rue Impériale, i passà a ser l’eix més important que unia al llarg de poc més d’un quilòmetre grans edificis urbans com l’Ajuntament, el Museu de Belles Arts, la Borsa o el Teatre.

Amb el temps, el seu paper de vial principal per a la circulació rodada minvà en esplendor i, l’any 1975, aprofitant els treballs de construcció del metro, la Rue de la République es convertí parcialment en zona reservada per a vianants i, en el seu tram nord, s’hi deixà passar el transport públic. Però el paviment resistí malament el pas del temps i els cotxes s’anaren apropiant d’un espai reservat en origen als vianants. El carrer s’anà progressivament degradant, emplenant de mobiliari urbà heterogeni entre el qual sobresortien les jardineres, que acabaven servint de dipòsit de deixalles.

objecte de la intervenció

Des del 1989, l'ambició de la nova municipalitat de condicionar tots els espais públics vitals del centre ciutat que havien quedat oblidats sota la pressió dels automòbils portà a establir el Plan Presqu'île (Pla Península), presentat el 1991 amb la intenció de preservar el centre de Lió i convertir-lo en un centre viu de tota l'aglomeració urbana tot donant prioritat al transport públic. Dins d'aquest pla, la Rue de la République havia de recuperar el paper de primera artèria, la seva identitat com a nova Rue Impériale. De fet, l’espai funcionava com a lloc de trobada per al conjunt de ciutadans de tota l’aglomeració lionesa i, per aquesta raó, es decidí emprendre-hi una intervenció global de conversió en zona de vianants que exclogué la velocitat i els automòbils per tal de conquerir un espai tranquil apte per a la passejada. Les mesures adoptades, que condicionaren el projecte d’intervenció, van adreçar-se a fer llegible l’espai tot buidant-lo d’elements innecessaris i a transformar el carrer en un tapís simple i homogeni, d’una gran resistència al temps i preparat per acollir usos ben diversos.

descripció

L'obra, portada a terme en tres fases, distingeix clarament dos sectors al llarg dels seus 1.200 metres de recorregut: el sector nord, el sector de la banca, és un tram mixt que ha conservat el seu caràcter de zona de vianants que permet el pas de transport públic (trolebús, entre altres), de vehicles de proveïment amb càrrega i descàrrega en horari limitat i dels vehicles dels residents, que tenen un accés limitat a 30 minuts sobre les zones de parada senyalitzades a les vies transversals. Aquest ús compartit ha comportat l’adopció d’una secció tradicional de carrer d’àmplies voreres i una calçada asfaltada, no sols per raons de seguretat sinó per donar més visibilitat als espais reservats als diferents tipus de mobilitat. S’hi permet la circulació transversal sobre la via dels automòbils.

En canvi, els altres centrals i sud del carrer estan totalment reservats als vianants. Aquí destaca l’homogeneïtat i la sobrietat del tractament, unitari pel que fa a materials, colors i mobiliari, i basat en un revestiment del sòl de nivell uniforme que alterna granits de tons grisos (granit blanc de Berrocal i granit blau procedent de Bretanya, materials que també s’han utilitzat al sector nord); dues bandes laterals d’una amplada d’uns cinc metres, situades al peu dels immobles, es distingeixen del tractament de la part central i se separen d’aquesta pel desguàs de les aigües pluvials.

Situada al sud del carrer, la Place de la République és una mena d’eixamplament natural del carrer, de 6.700 m2 de superfície, que actua com a punt d’arribada i d’encontre. L’espai central, l’ocupa un estany-font, d’uns 800 m2, que configura una superfície d’aigua amb fileres de brolladors horitzontals a banda i banda, i que es troben al centre, on hi ha una tercera filera de sortidors. El trànsit rodat no s’ha exclòs completament del recinte de la plaça, ja que la pot travessar transversalment a la zona delimitada per pilons, si bé el tractament uniforme del paviment en tota la seva superfície indueix a reduir la velocitat. El subsòl de la plaça, l’ocupa un pàrking de 800 vehicles.

Tot i que l’espai per a plantacions és força restringit, ja que per sota hi transcorre el metro, s’hi van substituir alguns dels arbres existents i s’hi col·locaren de nous, sobretot til·lers i cirerers silvestres.

valoració

No hi ha dubte que la Rue de la Republique ha recuperat la seva categoria d'espai de gran centralitat de tota l'aglomeració lionesa, d'espai de qualitat que acompleix perfectament el seu paper de socialització, especialment evident els caps de setmana, quan hi ha una forta mescla social. De ser un carrer desordenat i sorollós ha passat a ser un passeig per a vianants, molt apreciat tant pels residents i comerciants del lloc com pels 200.000 vianants que freqüenten diàriament la península del centre de la ciutat. L'estany-font ha tingut igualment una bona acceptació i ha esdevingut un veritable espai de repòs que, a més, esmorteix una mica el soroll de la ciutat.

Respecte a la part nord del carrer, la cohabitació entre vianants i autobús funciona i no hi ha hagut cap accident. El disseny de la vorera, de poca alçada comparada amb la calçada, permet la permeabilitat d'una banda a l'altra del carrer. Els autobusos tenen un sistema sonor d'avís que els ciutadans identifiquen a hores d'ara perfectament.

La intervenció, doncs, ha tornat a la Rue de la République la seva funció original de comunicació i ha emfasitzat aquells aspectes que formen part de l'espectacle del carrer.