Le Quartier pietonnier Montorgueil

estat anterior

El 1989 Montorgueil, un barri de caràcter essencialment residencial situat al centre de París, estava condemnat a un procés de degradació imparable a causa de la saturació automobilística i de les activitats comercials que anaven envaint les construccions. Als carrers estrets, l'estacionament anàrquic sobre les voreres o enmig de la via per part dels vehicles de transport feia perillosa la circulació de vianants i molt difícil la de vehicles. Aquests problemes de circulació lligats als de pol·lució atmosfèrica provocaren un despoblament del barri, que anà perdent habitants a favor de la demanda de locals per a les activitats de la producció tèxtil (magatzems etc.).

objecte de la intervenció

Tornar al barri la seva vocació residencial fou, juntament amb la millora ambiental per tal d'estabilitzar la població i limitar el desenvolupament de les activitats, l'objectiu fonamental del municipi. La solució adoptada, la conversió completa del barri en zona de vianants, va ser totalment compartida pels habitants: una enquesta pública revelà que el 80% de les persones interrogades estaven d'acord amb el projecte. Per primer cop s'abordava al centre d’una gran capital la creació d’una gran zona de vianants en una àrea residencial, prolongació d’unes zones perifèriques d’un notable caràcter comercial com ara Les Halles.

descripció

La solució va comportar reglamentar estrictament l'accés dels vehicles per mitjà d’un sistema de televigilància que controla els accessos amb cotxe a l’interior del barri. Aquests accessos estan limitats per pilones retràctils que només permeten el pas als vehicles dels ciutadans que posseeixen la targeta magnètica d’accés (els que tenen una plaça d’aparcament al barri). El pas d’altres automòbils ha de ser autoritzat des del lloc de comandament. Per als vehicles de transport hi ha una limitació horària.

Creuat per dues artèries amb molt de caràcter –els carrers Montorgueil i St. Denis–, el barri presenta una gran coherència morfològica que justificà un tractament de l’espai públic que, sense ser idèntic a tot arreu, és homogeni. El projecte de reconquesta de l’espai es basà en el manteniment de la secció tradicional de carrer de voreres laterals i calçada central amb la utilització d’un sol tipus de material (mosaic de marbre de Carrara) per a tota la superfície, llevat de la vorada que és de granit i marca clarament la diferència entre les dues parts del carrer. Igualment, s’ha eliminat de la superfície el canal d’evacuació d’aigües pluvials i s’ha alliberat l’espai de tot mobiliari inútil tot creant-ne un d’específic que s’integra en el conjunt del projecte.

valoració

L'actuació de Montorgueil destaca per la radicalitat de la mesura i la singularitat del projecte. L'impacte més significatiu de la conversió en zona de vianants de 2,4 km de carrers ha estat la desaparició gairebé total dels automòbils del barri i l'augment substancial de la freqüència de vianants al carrer, especialment els caps de setmana. La millora ambiental aconseguida en el barri no ha anat, però, acompanyada d'una degradació dels sectors propers ja que per exemple, l'estacionament dels cotxes dels residents es va fent progressivament en àrees perifèriques de la ciutat. La impressió dels habitants és la d'un barri agradable per viure-hi, tot i que els efectes de l'actuació es creu que seran més apreciables a llarg termini.