Gare des tramways

estat anterior

Constreta entre la Mediterrània i la formació muntanyosa que ressegueix la Costa Blava, Niça té moltes dificultats per trobar espai per a les grans infraestructures. Al nord de la ciutat hi ha un polígon residencial on grans blocs d’habitatges s’amunteguen entre els turons i un aparatós nus d’autopista. A causa de la presència d’aquesta infraestructura, el barri patia els efectes de la contaminació acústica i estava mal comunicat amb la resta de la ciutat.

objecte de la intervenció

L’any 2000, l’Ajuntament de Niça va promoure una intervenció que volia aprofitar els espais residuals que hi havia a la vora de les vies d’accés al nus per construir un intercanviador de transports. L’objectiu principal del projecte era dissuadir els automobilistes que circulen per l’autopista d’entrar a la ciutat en vehicle privat. L’intercanviador havia d’oferir-los l’alternativa de poder aparcar còmodament el vehicle i agafar un tramvia fins al centre. Però l’intercanviador, que també inclouria un centre de manteniment de tramvies, no sols seria una infraestructura amb beneficis a escala metropolitana, sinó que també havia de contribuir considerablement a millorar la qualitat de vida del polígon residencial que l’acolliria.

descripció

Inaugurat al cap de vuit anys, l’intercanviador té una geometria molt complexa que s’adapta a la corba descrita per l’autopista per treure el màxim rendiment del reduït espai disponible. Les vies del tramvia penetren el conjunt passant per sota d’una de les vies d’accés al nus i es cargolen descrivint un arc ascendent al llarg del qual hi ha l’estació terminal de la línia i un gran hangar de manteniment.

L’estació és un cos baix i semisoterrat que no obstrueix les vistes dels edificis residencials veïns. Està coronada amb una coberta enjardinada i transitable que, com un belvedere, ofereix una magnífica vista de la ciutat retallada contra el mar. Aquesta terrassa és un espai públic permanentment obert als veïns del barri i dóna accés a una torre prismàtica que conté un centre sociocultural. Generosament proveïda de ventilació i il•luminació naturals, l’estació gaudeix d’una bona inèrcia tèrmica pel fet d’estar soterrada, mentre que la coberta enjardinada l’aïlla de la calor i el fred.

L’hangar de manteniment s’eleva arran de l’autopista per conformar una barrera acústica entre els cotxes i el polígon residencial. Està coronat amb un aparcament a l’aire lliure proveït de pèrgoles que impedeixen la insolació dels vehicles aparcats i refresquen els espais inferiors de manteniment. L’hangar rep llum i ventilació a través de la gran escletxa que el separa de l’estació i que constitueix un pas per a vianants que connecta el conjunt amb la ciutat.

valoració

La nova infraestructura beneficia la ciutat sencera alleugerint la intensitat del seu trànsit i fomentant l’ús del transport públic. Alhora i lluny de suposar cap molèstia per al barri que l’acull, l’intercanviador li fa un gran servei a diferents nivells. D’una banda, el densifica omplint un buit residual que abans no tenia cap ús determinat. De l’altra, l’intensifica equipant-lo amb una estació de tramvia, amb un centre sociocultural i amb un belvedere de vistes privilegiades. A més, el resguarda del nociu contacte amb l’autopista, mentre el connecta amb la resta del teixit urbà. En definitiva, la complexitat formal i funcional de la infraestructura enriqueix considerablement el polígon residencial i el dota d’una nova identitat.

David Bravo Bordas, arquitecte