Cour et jardin public de la Cour des Images

estat anterior

Als afores de Borg-lès-Valence, vora les vies del ferrocarril, hi havia una fàbrica de munició, de propietat estatal i abandonada des dels anys noranta. La part més antiga del complex industrial estava formada per tres naus allargades, disposades en forma de ferradura al voltant d’un pati semitancat. Es van construir a mitjan segle XIX sobre les terrasses d’una antiga horta per acollir un falansteri, seu d’una comunitat autosuficient, inspirada pel socialista utòpic Charles Fourier, on cada individu podia treballar d’acord amb les seves passions.

objecte de la intervenció

L’any 2001, un comitè format per representants de l’Ajuntament de Bourg-lès-Valence, la regió de Roine Alps i el departament del Drôme, va declarar l’edifici patrimoni històric i va decidir reformar-lo perquè acollís un centre de disseny gràfic. Amb aquesta finalitat es va convocar un concurs que plantejava la paradoxal voluntat que el lloc, a més d’acollir un ús tan específic, pogués també ser entès com un espai públic obert a visitants i residents locals.

descripció

El projecte que va resultar guanyador del concurs proposava resoldre la paradoxa a través de la creació al pati de l’antic falansteri d’un jardí que ha rebut el nom de Cour des Images (Pati de les imatges). Una filera de moreres de paper (Broussonetia) divideix el jardí en dues meitats iguals. Una d’elles està reservada als usuaris del centre de disseny gràfic que ara ocupa l’edifici, mentre que l’altra és accessible a tothom. Els dos jardins tenen una estructura semblant a un tartà, formada per una trama ortogonal de senderes mútuament entreteixides. Les que segueixen la direcció nord-sud estan fetes amb plaques prefabricades de formigó, mentre que les altres, perpendiculars a les primeres, estan recobertes de planxes d’acer rovellat. Malgrat que totes estan al mateix nivell, quan dues d’elles es creuen, el material de l’una s’interromp per deixar passar el de l’altra, de tal manera que es crea un efecte de superposició.

Amb aquesta manera d’encreuar-se, les senderes generen intersticis rectangulars de terra vegetal. Si bé alguns d’ells estan plantats amb matolls de diferents tipus de ginesta (ginesta linifolia i ginesta tinctoria) o bé amb flors com iris o lliris africans (Agapanthus africanus) que floten sobre llits monocroms de fulles verdes, els altres estan simplement coberts de gespa trepitjable. Els primers abunden al jardí reservat als usuaris de l’edifici, mentre que els altres ho fan al jardí obert al públic, que guanya així més capacitat d’aforament. A més de les moreres, ambdós jardins estan separats per un canal d’aigua, poblat de plantes aquàtiques i acompanyat per un camí més ample que la resta de senderes. Al límit septentrional del pati hi ha un altre canal. En aquest cas, corona un mur de contenció que ha calgut construir per mantenir l’horitzontalitat de tot el jardí i evita així que els visitants s’hi puguin acostar i caure. Les aigües d’ambdós canals es fan servir per regar el jardí i s’oxigenen per mitjà d’un sistema de tubs submergits que les fan aptes perquè hi visquin peixos.

valoració

La part pública del jardí de la Cour des Images es prolonga visualment cap a la part d’ús restringit, de manera que ambdues formen un conjunt unitari que reprodueix les dimensions originals del pati de l’antic falansteri. Això, juntament amb el grau d’abstracció derivat de la seva rigorosa geometria, fa del jardí un recer utòpic on evadir-se dels desordres de l’exterior.

David Bravo Bordas, arquitecte