Haag 007

estat anterior

Haag és una petita ciutat d’origen medieval situada a la Baixa Àustria. La majoria dels seus edificis són anteriors al segle XX i presenten peculiars cobertes amb pendents molt pronunciats per tal d’expulsar la neu que reben amb freqüència. És habitual, en petits nuclis de climes freds, que els edificis amb aquest tipus de cobertes tendeixin a separar-se mútuament per evitar la formació d’aiguafons on es pugui acumular perillosament el pes de la neu. Alhora, la complexitat geomètrica d’aquestes cobertes demana que els edificis tinguin plantes força regulars. Tot plegat fa que, al teixit urbà de Haag, l’espai lliure es reveli com el negatiu d’una massa construïda a base d’objectes individualitzats, més o menys regulars, però mancats de contacte i alineació. Això el converteix en un buit irregular, fragmentari i pintoresc, farcit de plecs i cantonades.

La plaça major de Haag reprodueix fidelment aquest patró. Té un perímetre fortament retallat, definit per les façanes històriques dels edificis que hi convergeixen, entre els quals hi ha l’ajuntament i l’església. Tret d’aquests dos i d’algun altre, i malgrat el seu bon estat de conservació, molts d’ells estan avui desocupats. Fins fa poc, la precarietat de l’enllumenat públic i la presència indiscriminada del vehicle privat contribuïen negativament a augmentar el desordre i l’estretor dels espais. La plaça només assolia l’esplendor i la dignitat d’un lloc major durant la temporada d’estiu, quan tradicionalment acull un cicle de representacions teatrals a l’aire lliure.

objecte de la intervenció

En efecte, tot i que amb prou feines supera els 5.000 habitants, Haag és una ciutat amb una llarga i notable vocació pel teatre. L’any 2000, l’ajuntament va decidir correspondre a aquesta afició amb la construcció d’un escenari i unes graderies que es poguessin instal•lar a la plaça major durant la temporada d’estiu. Però, atès l’èxit del primer estiu teatral, es van voler fer extensius a la resta de l’any els beneficis temporals d’aquesta actuació i, aprofitant l’avinentesa, es va decidir renovar la plaça integralment. L’objecte de la intervenció, que va comportar un cost total de gairebé quatre milions d’euros, era doble. Com a requisit immediat, calia posar ordre als usos de la plaça, despullar-la d’obstacles i entrebancs per tal que pogués acollir amb flexibilitat esdeveniments especials com el cicle teatral. En segon terme, un cop endreçat, l’espai havia d’assolir la solemnitat i la presència que es mereix una plaça major.

descripció

Amb una capacitat per a sis-cents espectadors, el teatre temporal és una estructura de fusta travada amb tirants metàl•lics encreuats. Es pot muntar i desmuntar amb rapidesa i facilitat sense deixar cap rastre sobre la plaça. Consta d’una gran coberta en voladís que dóna aixopluc a una tribuna elevada i suportada per dos pòrtics paral•lels. A la vegada, aquesta tribuna cobreix parcialment una platea que reposa sobre el ferm de la plaça. A l’estiu, el teatre es disposa al centre d’aquest ferm, ocupant bona part de la seva superfície.

Durant la resta de l’any, però, la plaça es desplega com un buit continu i polivalent que ha estat alliberat de cotxes i desnivells. La seva superfície, completament empedrada amb llambordes grises, només es veu interrompuda pel subtil dibuix d’una malla de rigoles de marbre blanc. Lluny de ser ortogonals, les línies d’aquesta malla segueixen directrius irregulars i aparentment capritxoses. En realitat, però, quan s’observen des d’un dels extrems de la plaça, es descobreix que configuren un enganyós trompe-l’oeil. Des d’aquest punt de vista, les línies de la malla semblen perfectament ortogonals i ofereixen una perspectiva gairebé axonomètrica del pla del terra. L’ull de l’observador, enganyat per la manca de fugues a les línies del paviment, percep la plaça com un espai ordenat i molt més gran del que en realitat és. De nit, la il•luminació de les façanes posa en relleu el seu valor històric i allibera la plaça de pals d’enllumenat, alhora que la tenyeix amb una llum indirecta que li dóna un efecte de profunditat i emfatitza la seva percepció tridimensional.

valoració

La tradicional passió de la ciutat per les arts escèniques s’ha vist recompensada amb la presència d’un equipament que gaudeix d’una àmplia acceptació popular. Cada estiu, quan l’edifici fa la seva aparició, protagonitza l’escena urbana de Haag i transforma radicalment la seva fisonomia. La periodicitat d’aquesta aparició fa que el buit de la plaça desaparegui i torni a aparèixer amb la facilitat amb què ho fan els decorats d’un escenari durant una representació teatral. L’espectacular estructura de la tribuna s’inclina amb dramatisme sobre l’escenari i exhibeix una rotunda contemporaneïtat que contrasta eficaçment amb el cor d’edificis tradicionals que té com a teló de fons. En aquest espectacle periòdic i efímer, el teatre es representa a si mateix.

No obstant això, el guió d’aquesta representació es basa en la realitat de la morfologia urbana de Haag. L’aparició estel•lar del teatre sobre la plaça respon perfectament a la seva lògica compositiva, caracteritzada, com s’ha dit, per la reunió més o menys espontània d’una sèrie de cossos individualitzats i desordenats sobre un buit informe que és el seu negatiu. Quan l’estiu s’acaba i el teatre desapareix, aquest buit es reafirma de nou a la plaça. Llavors, la il•lusió òptica del seu renovat paviment, que juga amb la realitat i la ficció a través de la perspectiva, ens recorda que l’espectacle ha de continuar.

David Bravo Bordas, arquitecte