Alter/Neuer Hafen

estat anterior

El 1827, la ciutat de Bremen va comprar al Regne de Hannover els terrenys adjacents a la desembocadura del riu Weser per construir-hi un nou port. L’estratègica posició a la costa del mar Bàltic i l’adscripció a la Lliga Hanseàtica van fer que la infraestructura es convertís aviat en un important pol econòmic, basat principalment en la indústria pesquera, la construcció de vaixells i el transport comercial. Però els cinquanta quilòmetres que el separaven del nucli urbà van afavorir que vora les instal•lacions portuàries es desenvolupés un nou teixit urbà que va rebre el nom de Bremerhaven (port de Bremen). Durant gairebé dos segles, tant la jove ciutat com el seu port van créixer exponencialment, fins al punt que els primers molls que s’havien construït van quedar vells i obsolets. Les rescloses de l’anomenat Alter Neuer Hafen (antic nou port) finalment van ser tancades i reblertes, i els seus edificis industrials van ser enderrocats.

objecte de la intervenció

El 1999, l’ajuntament de Bremerhaven va fundar el BEAN (Bremerhavener Entwicklungsgesellschaft Alter Neuer Hafen), un organisme municipal dedicat al desenvolupament i la revitalització del sector més antic del port. Es va redactar un ambiciós pla urbanístic que preveu la construcció d’un barri que ha de repercutir substancialment en l’estructura i la fisonomia de la ciutat. Recolzats per la preexistència del front marítim i fluvial, els espais públics del nou barri havien de precedir i vertebrar els diferents edificis residencials i comercials que l’integraran. A través d’aquests espais, la ciutat volia replantejar-se la relació amb l’aigua que, sense oblidar les seus orígens industrials, havia d’adquirir un caire més obert i proper als ciutadans.

descripció

Al llarg de més de dos quilòmetres de costa, el nou desenvolupament segueix la trama urbana dels edificis industrials enderrocats. El seu eix principal és un passeig marítim que discorre entre extensos prats de gespa. Els recorreguts estan pavimentats amb llambordes de pedra calcària, granit i pedra arenosa. De manera puntual, aquests paviments canvien de naturalesa per assenyalar indrets especials. És el cas de l’esplanada Lloyd, al centre de la intervenció, que ofereix bones visuals entre la ciutat i un far històric i que ha estat coberta amb una tarima de llates de fusta.

El passeig està acompanyat per diferents elements especialment dissenyats per a l’ocasió, entre els quals hi ha sistemes de drenatge, punts de servei per a línies d’alta tensió i telefonia, papereres i diferents tipus de banc. Destaquen per la seva gran alçada uns pals arrenglerats que ressegueixen rítmicament tot al llarg de la intervenció. Al seu cim hi ha llums tènues i de color blau que, de nit, orienten els vianants i els mostren la magnitud del passeig; a mitja alçada tenen ancoratges que permeten fixar banderoles per assenyalar certs esdeveniments; prop de la base, donen suport a lluminàries encarades cap a terra.

valoració

La veïna presència del Museu Marítim, la conservació del far històric i el constant trànsit de vaixells mantenen viu l’esperit portuari de l’Alter Neuer Hafen. No obstant això, a través de la inserció d’un mobiliari urbà amable i confortable i d’un curós tractament de les superfícies transitables, el port ha adquirit un caràcter obert i hospitalari que el converteix en escenari idoni per acollir tant íntimes passejades com esdeveniments multitudinaris.

David Bravo Bordas, arquitecte