Areal Kleiner Schlossplatz

estat anterior

El Neue Schloss (Nou Castell), antiga residència del rei de Württemberg, era un edifici del barroc tardà format per tres ales escairades i simètriques que abraçaven el buit de la Schlossplatz (plaça del Castell). Amb dos-cents seixanta metres de llargada per més de dos-cents d’amplada, aquesta és la plaça més representativa del centre de Stuttgart, motiu pel qual va ser intensament bombardejada per l’aviació aliada durant la Segona Guerra Mundial. Entre altres edificis que hi tenien front, el castell va quedar pràcticament reduït a pols fins que, el 1964, va ser fidelment reconstruït per esdevenir la seu del parlament de l’estat federal de Baden-Württemberg.

No va córrer la mateixa sort el Kronprinzenpalais, palau vuitcentista igualment destruït pel bombardeig que, a l’època en què es reconstruïa el castell, va ser reemplaçat per un gran nus viari tangent al costat sud de la plaça. Tot i estar parcialment coberts per una llosa transitable, els seus sis carrils, per on circulava un alt nombre d’automòbils i tramvies, es van revelar aviat com una infraestructura sobredimensionada. A més de malmetre dràsticament la integritat de la Schlossplatz, el nus entorpia el trànsit dels vianants al llarg del Königstraße, un important eix cívic i comercial que travessa la ciutat passant per la plaça.

objecte de la intervenció

Durant els anys vuitanta, es van convocar diversos concursos per resoldre aquesta complexa situació urbana. Amb el canvi de mil•lenni, l’ajuntament de Stuttgart va decidir finalment destinar una inversió de prop de cent seixanta-dos milions d’euros al cobriment total de la infraestructura viària. Aquesta operació, que implicava una reducció parcial de la seva capacitat, pretenia incloure l’espai que ocupava a la zona per a vianants conformada per la Schlossplatz i el Königstraße.

descripció

El cobriment total del nus viari ha donat lloc a la Kleiner Schlossplatz (petita plaça del Castell), una superfície exclusiva per a vianants i elevada uns quants metres per sobre de la Schlossplatz. La trobada entre totes dues places s’articula a través d’unes escalinates que conformen una àmplia graderia i d’un nou equipament que ocupa el lloc de l’antic Kronprinzenpalais. El Kunstmuseum (Museu d’Art) és un edifici exempt i cúbic d’uns trenta metres d’alçada. Les seves façanes de vidre, solcades per franges horitzontals translúcides, reflecteixen de dia els edificis que l’envolten. De nit, però, es tornen completament transparents i revelen un cub interior, revestit amb plaques de travertí, que conté les sales de les exposicions temporals del museu. La col•lecció permanent està situada al subsòl de la Kleine Schlossplatz i ocupa dos dels quatre túnels del nus viari, per on abans circulaven els vehicles. Els dos túnels, que han estat interconnectats per mitjà de galeries, reben llum natural a través d’uns grans lucernaris que recorren longitudinalment la superfície de la plaça. De nit, aquesta franja de vidre emet cap a la plaça la llum de l’interior dels túnels.

valoració

La intervenció ha sabut treure partit de la complexitat d’una situació de partida que havia acumulat diversos problemes al llarg de diferents moments. La contundència cúbica del Kunstmuseum restitueix definitivament la cantonada que la plaça va perdre amb el bombardeig del Kronprinzenpalais i que la posterior construcció del nus viari feia difícilment recuperable. L’error que va suposar aquesta construcció s’ha esmenat amb la reconquesta de l’espai per als vianants, que no ha passat només per la superfície de la Kleine Schlossplatz, sinó també pels túnels del seu subsòl. Al seu torn, la diferència de nivells entre les dues places, imposada per la preexistència de la infraestructura subterrània, ha proporcionat una bona excusa per introduir una escalinata que, perfectament orientada sobre la Schlossplatz i el seu castell, constitueix una concorreguda graderia tangent a l’animat Königstraße. El resultat és un sistema ben travat d’espais públics que enriqueix notablement el centre de Stuttgart.

David Bravo Bordas, arquitecte