Ursulinenplein

estat anterior

Durant els anys trenta del segle passat, es va construir al centre de Brussel·les una connexió ferroviària entre la Gare du Nord i la Gare du Midi. Tot i que la major part del seu recorregut de 3,5 quilòmetres està cobert amb una llosa de formigó, aquesta línia de ferrocarril, que va comportar l'enderroc de nombrosos edificis i espais públics, va suposar un traumàtic esventrament del teixit històric de la ciutat. Sobre la capçalera del túnel més proper a la Gare du Midi, just davant de l'església de Notre Dame de la Chapelle, es va generar una placeta triangular amb gespa, alguns arbustos i una filera d’àlbers. Fins fa ben poc, l’espai, mancat de qualsevol mena d’especificitat i ofegat per la intensitat del trànsit que l’envolta, s’usava tot just per passejar-hi els gossos del veïnat.

objecte de la intervenció

L'estiu del 2003, el col·lectiu Recyclart, una agrupació sense ànim de lucre i amb seu al barri, es va postular com a intermediari entre l'Administració pública i diferents grups de joves locals que demanaven la creació d'un espai públic amb caràcter esportiu. Entre aquests joves hi havia el col•lectiu BRUSK [skateboarders de Brussel•les], que demanava ajuda a Recyclart per a fomentar iniciatives a favor del skateboarding. En pocs mesos, l'institut municipal encarregat del medi ambient va convocar un concurs d’idees entre estudiants d’escoles d’arquitectura i paisatgisme. El projecte guanyador es va acabar de perfilar en un procés participatiu obert als veïns i amb l’assessorament tècnic d’un estudi d’arquitectura especialitzat en la creació d’espais escenogràfics i expositius.

descripció

La intervenció disposa sobre la major part de la placeta triangular un paviment de formigó pla, llis i dur, apte per al patinatge. Abans d'arribar a l’extrem sud-oest de la llosa, el paviment es plega formant una superfície tangent que genera grans concavitats optimitzades per a la pràctica del skateboarding. Per tal d’evitar la sobrecàrrega de la llosa amb un reblert de terres, aquest regruix del pla del terra es va executar amb un encofrat que deixa un espai buit entre la base estructural i les superfícies còncaves. L’encofrat està format per grans blocs de poliestirè d’alta densitat, tallats segons la capriciosa geometria de la superfície. La zona aixecada acaba en una terrassa llarga i estreta que s’aboca sobre les vies de tren ja descobertes. Aquí, una gran pantalla transparent formada a base de malles i perfils metàl·lics protegeix els patinadors desencaminats d’una eventual caiguda a les vies. A més, aquesta pantalla és l’únic suport de la il•luminació de tota la plaça. Una sèrie de parterres circulars envoltats per bancs de fusta resten duresa a l’espai i resguarden els visitants de la trajectòria dels patinadors. Un gran talús de quaranta-cinc graus plantat amb gespa i acàcies esmorteeix la incidència del trànsit de vehicles dels voltants.

valoració

Malgrat que no intervé en la reducció del trànsit que aïlla i ofega la placeta, l'actuació aconsegueix revitalitzar i connectar l'espai a la resta del barri. La desconnexió física i espacial no es restableix però se salva mitjançant una estratègia ben senzilla. Dotar l'espai d'un ús tan específic com el del patinatge, el fa atractiu per a un segment de la població que se n'apropia intensament. Aquest ús intensiu i específic converteix la placeta en un lloc concret, la carrega de significat i fa que esdevingui un pol d'interès per a tots aquells que volen gaudir del patinatge, ja sigui practicant-lo o com a simples espectadors.

David Bravo Bordas, arquitecte