Fil du Rhône

estat anterior

El Roine travessa l'aglomeració de Ginebra i ha estat lligat al llarg de la història a les funcions vitals de la ciutat. Com a pol d'atracció i motor de l’economia, l’espai lacustre i fluvial no cessà de perdre terreny a favor d’implantacions urbanes lligades a les funcions i usos de defensa, navegació, higiene, hidràulica, generació d’energia, turisme o banys entre altres. Els barris baixos de Ginebra foren construïts sobre l’aigua a través de successives operacions d’urbanització. Actualment les edificacions militars, els ponts i els assentaments industrials conviuen amb els molls moderns, els parcs, els passeigs, els pàrquings subterranis, la nova presa de Seujet o la central hidroelèctrica, en un entorn amb una forta activitat comercial i de servei i on radiquen bona part dels equipaments culturals de la ciutat en una seqüència d’edificacions que daten del segle XVIII al XX i que es troben en molt diferent estat de conservació.

El riu, travessat per vies de circulació i al cor de la xarxa urbana de transports públics, darrerament ha estat descarregat d’una part del trànsit que acollí, gràcies a l’obertura d’una via ràpida de circumval·lació que ha alliberat el centre ciutat i ha permès reforçar-ne l’accessibilitat i fer èmfasi en els transports col·lectius i els recorreguts de vianants. Fins al moment, els itineraris a peu per les ribes fluvials eren pràcticament continus a la riba dreta a excepció del moll i de la rotonda nord del pont de Mont-Blanc. Contràriament, a la riba esquerra els itineraris de vianants presentaven fortes discontinuïtats, de forma molt especial entre el moll de la Poste i el moll de les Forces Motrices, zona on precisament, els transports públics conflueixen en els intercanviadors principals.

objecte de la intervenció

El concepte de 'Fil du Rhône' sorgí de deu reflexions esbossades l'any 1991 tenint en compte la importància de l'espai fluvial al centre de la ciutat, a partir de les quals la comissió del Fons Municipal d'Art Contemporani definí un concepte d'aproximació global als marges del riu, entre el pont de Mont-Blanc i la confluència del Roine i l’Arve, a la Pointe de la Jonction. L’any 1994 s’inicià una col·laboració entre el Consell Municipal, el Fons Municipal d’Art Contemporani i altres serveis municipals per impulsar el projecte. L’any 1995 el Fons Municipal d’Art Contemporani anuncià les seves propostes en una primera publicació que fou mostrada a les associacions culturals i de protecció del patrimoni, als habitants i als comerciants del centre de Ginebra.

L’ànim del projecte se centra en la requalificació arquitectònica i urbana dels marges del riu per al passeig, per convertir progressivament l’entorn fluvial en un indret accessible i agradable per a vianants i ciclistes en primer terme segons una visió de futur per al riu. La recuperació i millora de les ribes fluvials, amb la perllongació de recorreguts existents i la creació de nous itineraris, s’havia de dur a terme a través d’una operació de posada en valor de tot el perímetre del riu, privilegiant molt especialment els espais públics. Amb la voluntat de millorar la qualitat dels espais urbans, es rehabilitarien els ponts i els entorns immediats al riu –places, passarel·les, molls, passatges– per tal de recrear una relació conscient entre els habitants i l’aigua. La intervenció preservaria els elements del patrimoni arquitectònic i urbà, per fonamentar els valors del paisatge que el trànsit automobilístic sovint havia contribuït a ocultar.

descripció

La reorganització de la circulació segons el nou esquema havia d'afavorir el desenvolupament dels transports públics existents al cor de la ciutat baixa, permetre la inscripció de nous sistemes, com el dels petits vaixells destinats al transport col·lectiu dins el radi del llac, i potenciar la interconnexió i els canvis modals vers la resta de la ciutat, per donar preferència a la mobilitat alternativa al vehicle, atès que es preveu que la xarxa primària de circulació només travessi la zona en dos punts: el pont de Mont-Blanc i el pont de la Coulouvrenière.

Calia preveure la realització del projecte de millora de les vores fluvials per etapes segons els mitjans econòmics disponibles sense perdre el concepte i la visió de conjunt. Amb aquesta finalitat es definiren els deu àmbits d’intervenció al llarg del riu, el fil conductor de totes les propostes; el Quai des Bergues, la Place du Rhône, el Pont de la Machine, els Ponts de l’Ile, el Quai Turrentini, la Promenade des Lavandières, Forces Motrices, el Quai du Rhône, Sentier des Saules i la Pointe de la Jonction. Per tal d’enriquir aquestes deu mirades sobre els deu enclavaments urbans motiu de projecte, es comptà amb la col·laboració d’artistes que des del començament dels treballs complementaren les reflexions del projecte, en un esforç per evitar que les obres d’art s’incorporessin al final a una arquitectura ja construïda.

El moll des Bergues, constituït al segle XIX per a un eixample unitari a banda i banda de l’emissari del llac que obrí per primer cop els espais públics al paisatge fluvial, veié com, amb la irrupció de l’automòbil i la construcció del pont de Mont-Blanc, la successió de molls que en altres temps havien teixit una xarxa de relacions entre les ribes a través de les places i els passeigs del port fou progressivament interrompuda amb la irrupció del vehicle que ocupà els espais cívics i en desplaçà el vianant, de manera que del caràcter de l’eixample inicial tan sols en restaren les façanes edificades. Per tal de retrobar el caràcter de moll-passeig tot contemplant els imperatius de la circulació rodada, es proposà restablir la continuïtat de recorreguts a peu des de la riba del riu fins al llac construint un passatge sota el pont de Mont-Blanc, el principal obstacle. Sobre el remodelat moll, els diferents usuaris –vianants, cotxes, bicicletes– troben el seu espai segons una assignació en bandes lineals que componen una geometria elemental sobre el moll, en el tractament del qual, la intervenció d’una artista proposà d’evidenciar els espais històricament guanyats a l’aigua per poder acollir el trànsit de cotxes. La disposició d’una reixa alternativament opaca o transparent sobre l’aigua dibuixarà l’antic límit de transició entre el ple i el buit, la vella alineació superada. La diagonal d’un rectangle recordarà la separació entre allò sòlid i allò líquid conquerit artificialment, per donar visibilitat a l’abans i al després d’una situació que subtilment tornarà a aflorar en la superfície remodelada del moll.

A la Place du Rhône, que durant anys serví de moll de descàrrega per als vaixells al llac Leman, entre el Pont des Berges i la Place de la Fusterie, la intervenció passà per convertir l’àmbit en un espai de vianants en relació amb el riu i amb la plaça contigua. El projecte, sobri en la resolució tant formal com material, convertí la plaça en un espai diàfan i lliure per acollir fires puntuals i manifestacions urbanes. La plaça, fruit d’un concurs obert a grups d’arquitectes i artistes, acull una escultura cedida al Fons Municipal d’Art Contemporani.

En la perllongació del dic que separa el braç dret i el braç esquerre del Roine i relliga l’illa a l’edifici de la central hidroelèctrica, reconvertit en sala d’espectacles, es construí la Promenade des Lavandières com una de les noves seqüències de recorregut al riu lligada a l’accés a aquest nou equipament. La remodelació de l’esplanada-moll davant de l’edifici suposa la creació d’una nova plaça sobre l’aigua i una fita important en la consecució de noves continuïtats per al passeig. En aquesta illa, de desenvolupament longitudinal, s’establiren dos camins a tocar de les ribes, que enllacen amb una nova passarel·la penjada al vell edifici recuperat com a equipament i amb un pont sobre el braç esquerre. En la continuació d’aquest pont una escala es perd a l’aigua. A l’illa, de material calcari, es construïren noves feixes de pedra per estructurar els diferents nivells. La plantació d’arbres paral·lels als camins reforçà la vegetació existent. La nova passarel·la pública penjada de les façanes de l’Edifici de les Forces Motrius entre finestres i arcades, amplia manifestament els recorreguts que relliguen l’esplanada amb el passeig i ofereix als vianants la possibilitat de caminar sobre el mateix nivell de l’aigua. Una rampa facilita l’accés a aquest nou pas bastit sobre una estructura metàl·lica, mentre que el seu desplegament, paral·lel a l’edifici, deixa endevinar les velles turbines de la instal·lació.

valoració

La descongestió dels entorns de l'espai lacustre i fluvial al centre urbà ha permès la confecció d'una proposta global i coherent per retornar les vores d'aigua a una situació més favorable per al vianant. El conjunt de projectes que representa aquesta actuació respon extensivament i unitàriament a aquesta vocació, sense deixar de fer-ho de manera incisiva i específica en cada un dels àmbits que es relliguen. Els projectes que ja s'han dut a terme han permès reinserir indrets esdevinguts residuals en la lògica dels recorreguts urbans, integrant-los en itineraris transversals i longitudinals que ajudaran a potenciar la permeabilitat entre les dues vores del riu i a redescobrir-ne els paisatges. Aconseguir la continuïtat dels itineraris per als vianants a través de recorreguts que creuen llocs oblidats i marginals cosint-los als espais públics centrals, també remodelats, i fer-ho sense igualar fisonomies, és fer una rehabilitació eminentment funcional d'aquests espais, que guanyen no només nou interès sinó sobretot una nova funció urbana un cop reinscrits dins la història quotidiana dels llocs transitats. La finalització dels treballs en els diferents enclavaments pot suposar la vertebració del domini públic a la façana fluvial, i la millora efectiva de l'accessibilitat al riu.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta